Grandvalira rep més esquiadors russos i les xifres de britànics i gals s'equiparen

Entre els mercats que estan responent positivament sobresurten el de l’Est i el britànic. Torreño assegura, a COPE Andorra-AD Ràdio, que s’ha notat un creixement del rus perquè “estàvem al 3,5%-4% del total de clients i pujarà a prop del 5%, uns 13.000 esquiadors, potser una miqueta més”, alhora que precisa que no arribarem a les xifres registrades entre el 2007 i el 2010 “perquè aquest boom, quan van ser un 13% del total, és complicat de repetir”. I ressalta que es tracta d’un esquiador interessant per la despesa que genera i que a l’estació no s’ha percebut que la clientela que arriba ara de Rússia tingui menys poder adquisitiu que els d’abans. Assenyala que venen amb un paquet molt definit, “i el bo que té és que compren forfet més classes a taquilles, no en origen, sinó en destí, i compra preu venda al públic i també menja a pistes” i augura que les perspectives són tenir “una base estable, però no amb aquestes puntes”.

Britànics i francesos igualats

Torreño recorda que la base de la clientela són els mercats espa-nyols, francesos i britànics, “que està millorant molt, està pràcticament a la par del francès, al voltant d’un 10% del global”. I subratlla l’evolució d’aquests esquiadors que habitualment arribaven en grup, amb una oferta molt tancada, i ara “ens hem trobat un percentatge important d’aquest client, gairebé el 30%, que ja ve per la seva mà, contracta el vol, busca l’allotjament i compra el forfet, ja no va tant per touroperador”. El que converteix aquests clients “en un mercat potent i que ve a Grandvalira perquè té clar que ha de venir aquí, no per preu, com abans, i és molt interessant perquè contracta molts serveis”.

Amb russos i britànics guanyen pes els esquiadors del nord d’Europa, de Finlàndia i Noruega, “mercats que treballem fa quatre anys i que són molt interessants perquè són de poder adquisitiu alt i demanen productes específics a l’estació”, indica Torreño. Clients als quals cal afegir els de Portugal, “mercat consolidat i important que es concentra en tres quatre setmanes”.

També hi ha cabuda per al que el responsable comercial de Grandvalira qualifica de mercats “una mica més exòtics”, on situa el polonès i l’israelià. Dels primers n’especifica que pràcticament el 30% de la població esquia, i a Polònia no tenen grans estacions, “però sí que comencen a esquiar, aprenen i demanen llocs més amplis”, que és el que els està portant a Andorra. En el cas dels clients d’Israel, l’atractiu que troben, afirma, és que arriben a l’aeroport de Barcelona i es traslladen directament al Principat. Per a Torreño l’èxit de l’estació està a haver consolidat mercats i no deixar-ne d’ampliar a d’altres que permeten anar creixent, “perquè un 25% del nostre client és el primer cop que ha vingut a esquiar a Grandvalira i aquest percentatge de clients nous és fonamental, perquè nosaltres som capaços de mantenir una fidelitat molt alta”. El resultat, ressalta, és que amb aquests esquiadors de mercats internacionals “ampliem la base i fa que sigui ‘fàcil’ anar agafant clients de cara a properes temporades”.

Incursions a la Xina

El potencial del mercat xinès no s’escapa dels objectius de Grandvalira. “Hem anat de la mà d’Andorra Turisme i estem en contacte amb alguns operadors”, apunta Torreño, perquè “el problema és que necessites gent d’allà que et faci l’entrada, és molt complicat anar-hi directament i estem contractant gent que ens pugui ajudar”. I puntualitza que esquiadors xinesos no se n’han rebut, però sí de Hong Kong i de Corea, i estima que el mercat asiàtic es comença a moure “una miqueta, però dir que serà el que ens salvarà és complicat, és una alternativa més i si funciona ens pot complementar per no tenir tanta dependència d’un mercat concret, però portarà temps, no serà d’un dia cap a l’altre”.

"CLIENTS DISPOSATS A PAGAR UNA MICA MÉS"

Grandvalira surt habitualment situada als rànquings de preus de restauració o serveis per sobre d’estacions més cares i conegudes, com algunes dels Alps. Alfonso Torreño admet que es pot considerar que tenen tarifes elevades i que “és cert que el forfet, si mirem al voltant, és dels més cars”, i ho vincula al fet que l’oferta és superior, ja sigui per quilòmetres de pistes o per remuntadors, “perquè no s’ha d’oblidar que tenim una capacitat de transport pràcticament de 100.000 esquiadors per hora, i això que fa que sigui molt difícil fer cua i al final tota aquesta oferta acaba valorant-se i estàs disposat a pagar una mica més pel producte”. El director comercial i de màrqueting de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-el Tarter argumenta que per conèixer l’opinió del client fan 16.000 enquestes que revelen que “tota la part de satisfacció en qualitat-preu cada any està millor valorada, prop del 7, quan estem parlant d’un producte que no és barat i crec que és molt bona nota”. I hi afegeix que s’ha notat l’oferta de terrasses, de restauració una miqueta diferent i la qualitat en el servei, “i la gent està disposada a pagar-ho”.