Reportatge
El petit sambòdrom
Prop de 500 persones van participar ahir a la tarda a la rua conjunta de Carnaval d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Balls i disfresses van sorprendre alguns turistes despitats i sobretot van treure el millor dels membres de les onze comparses de la tradicional festa.
Gairebé tres quarts d’hora més tard del previst –les sis de la tarda– arrencava la rua de Carnaval que organitzen conjuntament els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes. I ho feia amb onze comparses i prop de 500 persones disfressades que van fer de les avingudes Meritxell i Carlemany un petit sambòdrom, tot i que força més fred que el de Rio de Janeiro. Grups d’amics, escoles de dansa i associacions van entretenir els milers de visitants que omplien ahir a la tarda el principal eix comercial del país, bona part dels quals van topar amb la rua de carnaval que, com diu la tradició, va portar la festa i la disbauxa als carrers. Potser pel retard o perquè encara no estaven les ànimes prou ficades en ambient, la rua va començar freda. Però amb el pas dels metres i amb els curiosos també ficats a la festa, tot es va anar escalfant i ja ben entrats a l’avinguda Merixell –la desfilada va arrencar a la plaça Guillemó– només se sentia l’estrident música de les carrosses i les diferents coreografies feien les delícies dels espectadors, alguns dels quals també disfressats.
Entre les propostes n’hi havia per a tots els gustos, tot i que es trobava a faltar la crítica política que en edicions anteriors es deixava veure en alguna de les comparses. La comitiva l’encapçalava una comparsa només de dones, les Snowomen, caracteritzades de flocs de neu. Els Picapedra, el país d’on és Wally, els dibuixos animats dels anys 70 i 80 i la millor música dels anys 80 eren algunes de les propostes més aplaudides. La més multitudinària estava formada per gairebé un centenar de persones, una granja de l’oest americà amb grangers i grangeres i tot tipus d’animals. I potser per evitar que definitivament Andorra trenqui tota relació amb França, una comparsa recordava el París més bohemi ballant la coneguda cançó Les Champs-Elysees, de Joe Dassin. I tancant la rua un camió de grans dimensions caracteritzat com un bosc i a dins desenes de trolls.
I tot i que en aquests casos el que es premia és la voluntat i passar-s’ho be, es feia fàcil veure qui s’havia pres amb més professionalitat el sambòdrom andorrà. Algunes coreografies estaven molt treballades –feia setmanes que s’hi dedicaven, explicaven alguns dansaires–, d’altres diguem que no ho estaven tant.
La festa no es va acabar amb la rua que finalitzava al Prat del Roure un parell d’hores després d’haver arrencat. A la sala es va celebrar una hamburguesada popular i un concurs de coreografies. Ja entrada la nit es van repartir els premis als guanyadors dels concursos de comparses i de coreografies.
ENCAMP FA SÀTIRA POLÍTICA MENTRE PENJA EL CARNESTOLTES
Encamp, amb els joves de la comissió de festes portant la batuta de l’espectacle, va començar ahir, amb la penjada del Carnestoltes i una representació satírica, el primer dels seus quatre dies de festa. Centenars de persones van omplir la plaça del Consell per veure en directe l’espectacle. “El carnaval no seria el que és sense l’essència satírica que tenim tots, al final et veus reflectit d’una manera més positiva o més negativa, però al cap i a la fi a tots ens agrada sortir al carrer i veure que hi ha un bon ambient a la parròquia”, va manifestar el conseller de Joventut, Esports i Turisme del comú encampadà, Xavi Fernández.
El conseller va ser, precisament, el principal personatge públic parodiat durant la representació satírica dels joves encampadans. Un mestre de cerimònies disfressat de torero, perquè la dona del conseller és andalusa, va ser l’organitzador d’un macrobotellón que va comptar amb convidats il·lustres, com un ministre de Finances caracteritzat de lingot d’or, un ex-conseller delegat d’una entitat financera que ha “aprofitat que ja duia la polsera per apuntar-se a la festa” o un cap del departament de Joventut i Esports del comú que signava qualsevol tipus de document amb una bena als ulls. Tampoc es va perdre la festa un president dels Estats Units que es va mostrar encantat amb un fals mur que aixecaven al mig del carrer uns operaris portuguesos.
La representació va acabar amb l’encesa d’una traca de petards, que va precedir la penjada del rei Carnestoltes i la desfilada de carrosses i comparses i l’espectacle infantil.
