Marsol vol que la capitalitat pesi més en les transferències

No obstant això, va recordar que sí que hi ha un “mínim d’acord”, que és el que ara es traslladarà tant als comuns com al Consell General per a poder-lo tractar en una taula en la qual participaran, també, tots els grups parlamentaris. Precisament el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, va confirmar ahir que la seva formació hi serà present, si bé no comparteixen el procediment que s’ha utilitzat en la negociació. “Ha mancat sentit d’Estat”, va assegurar.

Marsol, igual que el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, que ahir van actuar com a portaveus de la reunió de cònsols, van admetre que aquesta no és l’única diferència que hi ha, sinó que són diverses, tant entre cònsols com amb el Govern. “Tants caps tants barrets”, va afirmar Vila. “Són reserves o discrepàncies que hem pensat que se solucionaran al Consell General”, va apuntar Marsol, que va exposar que “cada comú tenim unes realitats i unes necessitats diferents en alguns temes”.

Possibilitat de recurs

Malgrat que els cònsols confien a poder arribar a un acord que satisfaci totes les parts, Vila va apuntar que si finalment la proposta que sorgeix del consell “entenguéssim que no està dins la Constitució ens quedaria la possibilitat de fer un recurs”. Ara bé, va deixar clar que “en principi tenim voluntat d’acatar les decisions que es prenguin”, recordant que els comuns no tenen l’última paraula.

Pel que fa a un possible suport del PS per aconseguir que la capitalitat sigui un factor determinant, Marsol va indicar que no té voluntat d’anar a buscar aquestes complicitats i que fins ara tan sols ha parlat amb les conselleres comunals de la formació, sense entrar en aquestes qüestions.

D’altra banda, en la reunió de cònsols que es va celebrar ahir a la capital, hi va comparèixer la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, per explicar la modificació de la llei de la Funció Pública i presentar una enquesta que s’ha realitzat entre els treballadors de l’administració central. En aquest sentit, Vila va destacar que aquesta és una qüestió “complicada” per als comuns, ja que hi ha diferents maneres d’entendre-ho. En aquest sentit va admetre que potser les necessitats de l’administració central i de les locals poden ser diferents i va deixar clar quina és la posició dels comuns: “entenem que hi ha funcionaris que haurien de guanyar més del que guanyen perquè treballen molt i fan molt bona feina, però a vegades en veiem d’altres que costa d’entendre què els estem pagant i quina feina ens reporten”. El cònsol va explicar que per poder “premiar la gent que fa millor la feina” cal “unes avalucions i unes lleis” que permetin la diferenciació. “Si algú no fa tan bé la feina potser no es mereix cobrar tant”, va reflexionar, per concloure que la voluntat és “fer una mica de justícia al voltant de la funció pública”. Sempre, però, poden quadrar-ho tot amb la situació financera dels comuns.

LLEIS MÉS DURES I HORARIS MÀXIMS PER EVITAR LA PROLIFERACIÓ DEL 'BOTELLÓN'

Els comuns de les set parròquies van tractar ahir la problemàtica del botellón després de la reunió de la taula de joventut que es va celebrar la setmana passada. En aquest sentit, els cònsols es van mostrar disposats a col·laborar amb campanyes de sensibilització, però alhora van demanar al Govern que endureixi la legislació per contribuir a minimitzar la problemàtica. “Volem que es prenguin mesures legals perquè s’endureixi la venda d’alcohol als menors i el consum d’alcohol a la via pública per evitar al màxim els botellons”, va afirmar la cònsol major d’Andorra la Vella.

D’altra banda, i pel que fa a les festes majors i altres festes organitzades pels comuns, els mandataris s’han donat un mes de marge per acabar de tancar un acord, però la idea en la què treballen és “establir una hora màxima de finalització dels actes que organitzen els comuns”. Amb tot, això no implicaria que a totes les parròquies hi hagués el mateix horari, sinó que sense passar-se de l’hora màxima, després cadascú decidiria fins a quin moment programa activitats. Marsol i Vila van destacar que amb aquesta mesura s’intenta fer compatible la festa amb el descans dels veïns.

AJUDES A TUTELATS PER AL GOVERN

Els cònsols han acordat que les ajudes que donen actualment a les persones tutelades que hi ha a cada parròquia és una competència que no els correspon i que per tant, l’ha d’assumir el Govern. Ara bé, com que el conveni que tenen els comuns amb la Fundació Privada Tutelar es va renovar l’any passat i estarà vigent fins al 2020, els mandataris van deixar clar que seguiran fent les aportacions econòmiques fins llavors. “Entenem que és una competència pròpia del Govern”, va assegurar Marsol. Segons el conveni actual (que es va signar el 2008 i s’ha anat renovant per període de quatre anys) els comuns aporten 120 euros per cada persona tutelada que hi ha a la parròquia, amb un màxim de 120.000 euros per comú. La qüestió ja es va tractar en la reunió de cònsols del mes passat, quan es va decidir posar la qüestió sobre la taula i abordar si calia introduir canvis aprofitant la modificació de les competències.