Escaldes suma 100 comerços i arriba al rècord de 1.450 negocis el 2016
L’any 2016 se’n van obrir un centenar i els 1.450 en funcionament és la xifra més alta de la història
Escaldes suma 100 comerços i arriba al rècord de 1.450 negocis el 2016
Escaldes-Engordany va tancar el 2016 amb 1.450 establiments comercials registrats. Es tracta de la xifra de negocis més alta de la història de la parròquia i representa un centenar més dels que hi havia quan es va cloure el 2015. “Tenim moltes sol·licituds per obrir comerços a la zona per a vianants i també a altres carrers de la parròquia pel seu encant”, va explicar la cònsol major, Trini Marín, que va afegir que les bonificacions fiscals dirigides als emprenedors també “afavoreixen” l’obertura de nous negocis. Des de la corporació es va recordar que aquests empresaris tenen una reducció del 100% de l’impost de radicació el primer any d’implantació i del 50% el segon.
Marín va fer aquestes declaracions ahir a la roda premsa posterior a la celebració de la sessió del consell del comú, on es va aprovar la liquidació pressupostària de l’any passat que, tal com va avançar el Diari, es va tancar amb un superàvit de 4 milions d’euros. El fet que 3 dels 4 milions siguin pagaments de reconduïts pendents de fer (1,3 que s’havien d’aportar a Capesa per a l’ampliació de capital i 1,2 d’inversions no realitzades) va ser criticat per la minoria. La liberal, malgrat que el conseller Marc Magallon va votar que sí a l’aprovació dels comptes, va lamentar que parlar de 4 milions de superàvit “genera desinformació per als ciutadans escaldencs, ja que la gent es quedarà amb el titular dels quatre quan la realitat és que el superàvit real és d’un milió d’euros”.
Des de les files socialdemòcrates, Cèlia Vendrell, que es va abstenir en la votació, va denunciar la manca d’inversions que posa en relleu el superàvit. “Lamento que aquestes inversions no s’hagin dut a terme perquè va en detriment de la nostra parròquia”, va indicar Vendrell, que hi va afegir que “l’equip de la majoria comunal no ha satisfet els compromisos d’inversió contractats en el pressupost 2016 i per extensió el seu programa electoral”.
La majoria va admetre que no s’han pogut fer les inversions previstes perquè “no s’han pogut finalitzar, ja que el pressupost del 2016 no es va poder aprovar fins al passat febrer”. Ho va indicar la cònsol major, que també va posar en relleu el fet que l’endeutament efectiu s’hagi reduït el 2016 fins als 22,7 milions d’euros. “Aquestes xifres s’expliquen per la gestió rigorosa i sostenible que s’ha fet”, va dir Marín, que hi va afegir que “el superàvit ens permetrà continuar amb les inversions previstes”.
D’altra banda, arran d’un punt de l’ordre del dia relatiu a les actes de la comissió de gestió de la Vall del Madriu, Vendrell va criticar la “deixadesa” amb què treballa aquest organisme, com ara el mal funcionament del portal web o els retrets evidents que es fan cap a aquesta comissió per part dels membres del Consell Assessor. Des de la minoria liberal, Magallon va lamentar que “el comú no es cregui el projecte, fent unes aportacions econòmiques ridícules que denoten la manca de voluntat d’apostar per una vall que és Patrimoni de la Humanitat”.
CALVET ES REFERMA A SEGUIR DE CÒNSOL
El cònsol menor, Marc Calvet, va parlar ahir per primer cop des que els liberals van demanar-ne la dimissió per estar processat per un presumpte delicte major de calúmnia i dos delictes menors d’injúria i difamació per un comentari anònim a la web del Diari contra l’empresari Ramon Canut el 2013. “Es va enviar un missatge des de la xarxa inalàmbrica del meu despatx”, va admetre Calvet, que hi va afegir que “va ser en un moment en què jo no hi era”. Va assegurar que no pensa dimitir, que “ni sé, ni em preocupa qui ho va enviar” i que “si jo no fos cònsol, no estaríem parlant d’això”.