Reportatge
Ulls contra l'incivisme
Tres inspectors recorren els carrers de la parròquia des de fa un any per detectar infraccions o elements malmesos de la via pública
Ulls contra l'incivisme
El David Amorín inicia una de les seves rondes rutinàries. El Diari l’acompanya i ens porta directament al carrer de la Llacuna. Ens explica que en aquest punt del centre històric –i no és l’únic– hi ha un contenidor que queda amagat i que sovint l’utilitzen bars, restaurants o establiments de la zona per llençar la brossa perquè no disposen, malgrat que és obligat, d’un contenidor propi. Això deriva sovint que el recipient destinat als particulars que viuen a la zona queda ple a mig matí i la brossa s’acumula a terra. Ahir no era el cas, encara hi cabien bosses. Mentre el David s’explica un veí s’acosta: “Perdoni, són vostès els del comú que controlen la via pública?” L’home es vol queixar, justament, de l’acumulació de brossa i del soroll que fan els joves les nits del cap de setmana a la zona.
Aquesta és una de les situacions que més viu el David: veïns que se li acosten per traslladar-li alguna queixa. És un dels tres inspectors de via pública que té el comú des de fa un any. Tot i que part de la seva feina se centra a detectar aquells incompliments de les ordinacions que poden derivar en sancions, deixa clar que “la nostra prioritat és pedagògica”. També el conseller de Medi Ambient del comú, David Astrié, ho corrobora. “La pedagogia és el primer. S’han d’explicar les coses a través dels inspectors i amb campanyes de divulgació pel bé de la comunitat. Hi ha unes regles del joc que s’han de complir i quan no es compleixen hi sortim perdent tots”, assegura el conseller, que hi afegeix que “els inspectors estan per a tot. Són els ulls del comú al carrer”.
La seva feina, però, no sempre és agradable. Sovint haver d’avisar la gent que incompleix una normativa que se li imposarà una sanció provoca reaccions irades. Recentment el comú ha modificat les seves ordinacions perquè els inspectors puguin fer actes d’inspecció on consten les dades del possible infractor, el lloc, el motiu i l’actuació que ha fet l’inspector (si ha fet una visita, si fa fotos, si és un control després d’un primer avís, etcètera), però un dels problemes amb què han de lidiar és que algunes persones no es volen identificar. És per això que aviat podran requerir la presència d’una patrulla de policia en casos greus.
Les queixes més habituals que es reben són per abocaments de brossa en llocs i hores que no toca, així com pels excrements i miccions dels gossos. “L’assignatura pendent és l’incivisme de la gent. A Andorra la Vella i en general”, afirma Astrié, que admet que “encara falta molt coneixement sobre la tasca dels inspectors. Necessitem molt més temps perquè sigui una figura integrada, però estan fent molt bona feina. Es veuen resultats”. Uns resultats, que Amorín reconeix que no són ràpids ni immediats. “A vegades és un treball de formigueta”, ja que cal ser constant, passar sovint pel mateix punt i insistir amb l’infractor fins que corregeix l’anomalia detectada. “N’hi ha que ja són habituals, que els has dit 10 vegades que fan alguna cosa malament i quan et veuen venir ja saben per què hi vas.”