reportatge
Cants a la Pasqua
El sol que lluïa ahir a Ordino va ajudar a omplir la plaça Major per seguir la tradicional cantada de caramelles. Entre els cantaires majoritàriament gent gran, si bé de mica en mica es va aconseguint que els joves contribueixin a mantenir viu aquest costum.
Cants a la Pasqua
ncara no eren les dotze del migdia i a la plaça Major d’Ordino qui més qui menys busca un racó per seure i poder seguir fil per randa una de les tradicions més arrelades del diumenge de Pasqua: la cantada de caramelles. De mica en mica els cantaires anaven apareixent, amb camisa blanca, mocador vermell i el cartipàs amb les partitures sota el braç se’ls distingia de seguida. Últims retocs abans de començar –també el director, a qui una de les dones de la coral ajudava a col·locar-se correctament la barretina–. I al pic del migdia les cançons arrencaven.
Com és habitual, quatre peces al repertori del grup format per la coral Casamanya, el grup Artístic d’Ordino i alguns voluntaris. Les primeres notes van ser per una sardana: Llevantina. Una cançó coneguda, i és que eren diverses les persones del públic que amb veu baixa seguien la lletra. A continuació, Petit Vals, una peça del mestre Florit, qui va contribuir a impulsar les caramelles al poble, amb lletra d’una de les cantaires, Lourdes Pons, Vals de Caramelles de l’ordinenc Guillem Benzet –que va rebre l’aplaudiment dels assistents en ser presentat– i per acabar l’himne andorrà. I tan bon punt va sonar la darrera nota, el cistellet va començar a rodar entre les taules de les terrasses. Ara s’omple amb els diners dels que volen col·laborar. Antigament els caramellaires acabaven la jornada amb el cistell carregat d’ous, fruita i altres menges.
“La tradició, segons ens diuen els llibres, es remunta a l’edat mitjana”, explicava el director, Josep Puig, assenyalant que els cants combinen dos vessants: el religiós, per commemorar la resurrecció de Jesús, així com la celebració de l’arribada de la primavera, i els cants que els homes dedicaven a les dones. Puig destacava també que “és important que la gent jove vulgui venir, perquè tenim gent dels que ho van recuperar, però els joves seran qui ho continuïn”. També la cònsol menor de la parròquia, Gemma Riba, destacava la voluntat que “volem que la tradició perduri”, reconeixent que “on més ens costa és en els infants”. Amb tot celebrava que “alguns grups d’amics, més noies que nois, ja s’han començat a animar i s’han sumat a la tradició”.
I un cop feta la feina a la plaça, els cantaires no descansen. Amb el cistellet i la bandera van començar a recórrer els carrers del poble per cantar, sobretot davant de cases particulars, els temes del repertori. I avui el relleu l’agafa Encamp amb caramelles a Sant Romà de les Bons.