Compensació per als comuns pels projectes amb privats en sòl cedit

El mandatari assenyala que les corporacions cediran sòl a l’executiu “i els informes poden ser vinculants o no segons el tipus d’infraestructura”, però hi haurà propostes que exigeixen la participació d’una empresa particular que traurà rendiment d’aquesta cessió, i és aquí on les parròquies reclamen una part del que s’obtingui. Perquè, recorda Mortés, “és evident que si hi ha un petit percentatge privat en aquests projectes hi ha d’haver una reversió al comú, s’ha d’arribar a un acord perquè el comú en surti beneficiat”. Argumenta que és la conseqüència més lògica, “perquè el que no pot ser és que es cedeixen terrenys de forma gratuïta a privats”, i es mostra satisfet perquè els cònsols “és un tema que hem salvat i per part nostra està tancat”. Com a exemple de les iniciatives d’on podrien rebre un percentatge, després d’haver cedit sòl per interès nacional, apunta que “és evident que en el cas d’energies renovables hi ha d’haver socis privats, tecnològics i hi hauria d’haver una compensació al comú que ha cedit els terrenys”.

Criteris consensuats

El cònsol ordinenc valora, a més, la reclamació de la capital perquè el nombre de població pesi més en el repartiment de transferències, i afirma que “és evident que tothom defensa el que és seu, nosaltres amb el criteri de població no seríem els més beneficiats, i hem de trobar l’equilibri”. Mortés entén “molt bé” que Andorra la Vella pugui defensar el criteri d’habitants, però “nosaltres tenim una estació i aportem x milions al PIB, i és perfectament legítim que cada comú defensi el que és seu, però hem d’arribar a un punt per trobar els pros i contres de cada criteri perquè tot­hom es trobi còmode”.

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, demanava a la darrera reunió sobre la reforma de competències i transferències, que el factor de població fos important a l’hora de definir el repartiment dels 55 milions d’euros que Govern traspassa a les parròquies. Marsol insistia ahir, després del consell d’infants de la capital, que “des del comú creiem que s’haurien de valorar factors com el nombre d’habitants i el nombre de persones que hi viuen en funció de les edats. Aquesta és la línia en què s’està treballant”. I presentava els serveis que ofereix la capital com un element més a valorar, “Andorra la Vella presta i acull molts serveis nacionals i creiem que ara és una bona oportunitat per trobar un equilibri cap a nosaltres”.

Per la seva banda, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, optava per buscar l’equilibri però entre les set par­ròquies, no com una forma de compensació ni tampoc com una manera de destacar sobre la resta, “la solució hauria de ser un punt intermedi entre totes, ja que si comencem a ressaltar les nostres particularitats, ens trobarem que totes en tenim. Podríem reclamar més incentius per una banda i els perdríem per l’altra”. Per Marín, les negociacions van en la direcció correcta i “els termes en els quals s’està plantejant el repartiment de transferències són adequats a la realitat del país. A mi personalment m’agrada que la part variable estigui lligada a la consecució d’objectius”, indicava la cònsol.

Marín recordava que aquests criteris passen per complir amb la normativa de Govern, per fer inversions sostenibles i per la solidaritat, ja que “avui el comú va bé i tenim possibilitats d’invertir, però potser demà ja no i necessitarem una ajuda”. Finalment, destacava també la importància que els nous elements, com ara el nombre de persones grans i d’infants que tenen les parròquies o el turisme i les pernoctacions, computin també per definir la quantitat a percebre. La nova llei preveu que dels 44 milions fixos a repartir un 15% es distribueixi en funció de la quantitat de padrins i nens de cada territori.