Reportatge
Un far per als perseguits
El monument en forma de piràmide que es planteja al coll de Jou està pensat per esdevenir un mirador on gaudir de la vista a Sant Julià
Un far per als perseguits
Una estructura feta amb bigues de fusta negra en forma de cova o refugi de muntanya que simbolitza un lloc d’amagatall previ al pas de frontera per assolir la llibertat en terra andorrana. Així aspira a ser el Far de la Llibertat al coll de Jou (Sant Julià de Lòria), el projecte de monument “als fugitius i perseguits a causa de la seva raça, creences religioses o idees polítiques” que va assolir el segon lloc en la votació sobre el pressupost participatiu d’enguany del Govern, i del qual els seus impulsors esperen ara que el Govern busqui també la forma de tirar-lo endavant. La proposta feta per un grup d’andorrans va obtenir 421 vots, tan sols onze menys que el pas elevat o soterrat per creuar la carretera general 1 a la zona de l’Estadi Comunal, la iniciativa vencedora amb 432 suports.
L’obra arquitectònica preveu incloure, dins d’una estructura en forma de piràmide, una escultura que simbolitza un home o una dona envoltat d’elements florals, boscos i pedres. Així mateix, els murs que han de rodejar el refugi són de pedra seca, amb inscripcions de baix relleu i llenguatge braille. Tot plegat, amb el propòsit de significar les dificultats amb què es trobaven les persones que travessaven boscos, rius i muntanyes fins a topar amb la vista de Sant Julià o, altrament, el que en moltes èpoques significava l’arribada a la seguretat d’Andorra davant de règims totalitaris o persecussions sobre la base de les idees.
Entre d’altres detalls significatius, el projecte preveu la inclusió d’una fossa d’aigua que, precisament, busca recordar “els rius que hagueren de travessar en el seu camí cap a la llibertat”. En síntesi, la proposta vol esdevenir un espai de memòria i un mirador des d’on s’ha de veure la parròquia de Sant Julià i que planteja una il·luminació que recorda els fars que guien les barques al mar però que, en aquest cas, fa referència a la fita i alleujament d’arribar a un indret “amb llibertat de pensament i convivència fraternal” en què, finalment, els refugiats de diferents èpoques trobaven l’acolliment anhelat.
Tal com està plantejada, l’estructura ha de consistir en una base i una piràmide amb barres a través de les quals passi la llum. El projecte arquitectònic és obra d’Andrea Migliarese, arquitecte de Milà (Itàlia), i l’escultura anirà signada per Javier Torras, escultor de Barcelona.
Jordi Piferrer, vicepresident de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra i que ha estudiat en profunditat el camí pirinenc d’Escrivá de Balaguer –el qual va arribar per aquest punt a Andorra el 2 de desembre del 1937 fugint de la persecució religiosa durant la guerra civil espanyola–, recorda que els impulsors “han elegit el coll de Jou perquè en arribar a aquest punt molts expedicionaris, a la vista de Sant Julià, expressaven el seu immens goig per la certesa que havien assolit la llibertat tan anhelada”. Piferrer posa en relleu l’experiència que va deixar per escrit Frank Gluck, el 1942, que “era fugitiu jueu d’una nombrosa expedició d’evasió, quan el desembre del 1937 arribant cap a les vuit del matí al coll de Jou, va veure Sant Julià al fons de la vall del Valira”.
Dues sensibilitats
Jordi Piferrer explica que les dues propostes del pressupost participatiu han mostrat “dues sensibilitats diferents entre els andorrans” amb “un projecte pragmàtic com el pas a la zona de l’Estadi i un projecte cultural d’abast universal, de promoció dels drets humans”. Per això, espera que davant “del que és un empat tècnic” el Govern tingui en compte les dues opcions i no deixi de banda “els valors espirituals” i “l’opció de la promoció dels valors humans d’acollida dels perseguits de tanta tradició al llarg dels segles entre la gent d’Andorra”.