reportatge
Espectacle de cotxes trinxats a Grau Roig
La majoria de pilots no van arribar a l’hora de competició perquè ja no tenien cotxe, però la gent va seguir animant-los fins que en va quedar només un.
Un any més, els Crash Cars no van decebre els centenars d’espectadors que es van reunir a Grau Roig per veure els intrèpids pilots mentre donaven voltes a l’improvisat circuit ovalat que havia muntat l’organització. Cap a les 16.00 va arrencar la primera tanda i els cotxes van començar a rodar, i a xocar, sense cap mena d’ordre, i les bales de palla que delimitaven el circuit aviat van quedar destruïdes. 22 cotxes van participar-hi enguany, però “encara estan anant força tranquils. Altres anys ja no en quedarien en competició”, reia el Santiago González, un exparticipant.
Les peces de plàstic dels vehicles queien en cada topada que es donaven, i fins i tot les provocaven ells mateixos enfrontant-se cul amb cul. “Els pilots del Crash Cars estan sonats, però no tant. No ens donem mai cops frontals”, deia el Tiago da Silva, membre de l’organització. Ell havia de ser el copilot del seu germà però va decidir no fer-ho perquè “demà me’n vaig de vacances i no vull arriscar gens. Que ja sabem com podem acabar”, afirmava amb seny. Seguien passant les voltes i quan la cinta americana ja no subjectava res dels cotxes, era el torn de les rodes. El pilot d’un vehicle que havia punxat va decidir que per tornar a la carrera el millor que podia fer era canviar-la per la de darrere, “clar, perquè la tracció està al davant i al darrere li és igual la roda punxada”, explicava da Silva. Cal dir que l’invent va servir per donar dues voltes més perquè la goma del pneumàtic punxat va caure i el cotxe ja no podia seguir.
El públic animava els pilots, tant que entre algú començava a créixer el cuquet i, “potser m’hi presento l’any vinent. Tinc un Fiat Panda perdut per algun lloc i la veritat és que m’està agradant molt”, deia el Marc Ibáñez, un lauredià que assistia per primer cop. Al seu costat, Lluís de Juan, president de l’Associació de Vehicles Antics d’Andorra, recordava com va començar. “Fa trenta anys ja ho filmava. Després hi he vingut com a aficionat als vehicles, perquè tot el que faci olor de benzina i faci aquest soroll m’agrada”.
Una hora després quedaven pocs cotxes sobre l’arena i els jutges van baixar la bandera de quadros, en aquest cas un paraigua, i van coronar el Joan Vall i l’Àlex Coll com els campions. Amb el cotxe completament destrossat i la cara plena de sorra, pilot i copilot estaven molt contents de la seva gesta, “hem fet tot el possible per guanyar, estàvem convençuts que podríem fer-ho i així ha estat. Tenim ganes que vingui l’any que ve”, afirmaven feliços.
Espectacle de cotxes trinxats a Grau Roig
Espectacle de cotxes trinxats a Grau Roig