El ministre Torres defensa les xarxes de protecció per “un criteri objectiu”
L’opció d’una instal·lació amb menys impacte visual va descartar-se perquè el preu pujava entre els 70.000 i 80.000 euros
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va explicar ahir que ha mantingut entre dues i tres reunions amb representants del quart de Pal sobre les xarxes antidespreniments que els veïns rebutgen i que l’actuació respon a “un criteri objectiu” de seguretat. Segons un estudi complementari que va encarregar-se, “hi havia una opció que minimitzava l’impacte visual, un altre tipus de xarxes que eren més cares”, i que suposaven un increment en el preu “d’entre 70.000 i 80.000 euros”. Però l’opció va descartar-se perquè el Govern entén que, tractant-se d’un terreny en urbanització privada, el cost no pot ser “competència” de l’administració, ni del Govern, ni del comú, però tampoc dels promotors que tenien acordades les condicions a priori.
“Els promotors –que estan portant a terme obres a la urbanització Prats del Rei– estaven disposats a incloure-hi modificacions si no canviava el preu”, va dir Torres. La xarxa metàl·lica antidespreniments s’està instal·lant just a sobre de les cases més antigues del quart de Pal, i es calcula que tindrà uns cinc metres d’alçada i recorrerà una distància de gairebé cent metres. El comú de la Massana s’ha compromès, però, a fer un projecte de revegetació de la zona per minimitzar l’impacte visual, una vegada instal·lades les xarxes de protecció necessàries per garantir la seguretat.
El principal problema és que la zona és dins del pla de riscos naturals d’Andorra, per la qual cosa la seva instal·lació, coincideixen comú i Govern, és obligatòria.
Torres reitera que la necessitat de xarxes antidespreniments és “un criteri objectiu” que han avalat els informes tècnics i que respon a una qüestió de seguretat. “Ni nosaltres ni el comú podem no posar-les responent a un criteri subjectiu”, va destacar el ministre amb referència al fet que els veïns assegurin que “no hi ha caigut mai cap roc”.
Indignació veïnal
Malgrat les explicacions del comú i el Govern, la comissió del quart del Pal creu que la protecció metàl·lica “no fa falta” i insisteix que el Govern disposa d’“informes que es contradiuen”. Els veïns estan resignats, malgrat que mantenen la “indignació”. Així, segons afirmen, “des que el Govern va trobar qui financés les xarxes, s’hi van posar a treballar, però no haurien calgut mai, no hem vist mai caure cap roc”.
La comissió veu difícil que la decisió presa es tiri enrere i argumenta que de xarxa no en vol cap. “Ens van explicar que hi havia una xarxa més cara, però ens van preguntar qui ho pagaria, i nosaltres no pagarem cap protecció metàl·lica, perquè no n’hi volem, no només fa mal al poble, sinó al país, estan dient-nos que hem de mantenir el poble com està, cosa que nosaltres volem, i ens posen això.”