reportatge
Tarda de balls tradicionals i d'un d'improvisat
Els balls tradicionals i el de la Marratxa van quedar eclipsats quan van sortir aquestes ‘noies’, membres del comitè de festes, que van treure a ballar els polítics que presidien l’acte, a qui van aconseguir avergonyir fins que es van deixar portar pel bon ambient lauredià.
L’acte central de la festa major de la parròquia va quedar eclipsat per l’entrada de les senyores que van revolucionar la plaça Major. Membres de la comissió de festes del poble ja havien anunciat dies abans que ningú es podia perdre els balls perquè hi hauria una sorpresa. Només aparèixer elles, els riures generalitzats ja demostraven que estava passant una cosa totalment inusual en un acte tan familiar com aquell. Quan les senyores van acabar el seu desastrós ball –no se sabien la coreografia, es barallaven, es pegaven al cul i fins i tot es feien una peineta–, una d’elles va agafar el micròfon per proposar a les altres ballar “amb els més guapos”, que no eren altres que els consellers i els membres del Govern que omplien la primera fila de cadires. El ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, els consellers de la corporació Josep Roig, Joan Gómez, Pere Pràxedes i Rossend Duró, mossèn Pepe i un policia membre de l’esbart escaldenc Santa Anna van ser els que finalment es va atrevir a dansar amb les senyores. Amb la vergonya ja superada, el ministre Saboya reia en recordar el moment i afirmava que “malgrat tot, m’ho he passat bé, cal tenir sentit de l’humor i participar en les festes del poble”. En recordar-li que alguns dels seus companys no havien tingut el valor de sortir a la pista, el polític reconeixia que “els membres del Govern tenim més gràcia”.
No va voler sortir el cònsol major, Josep Miquel Vila, que visiblement preocupat es va negar en rodó davant la insistència d’una de les senyores. Tampoc no ho va fer el cònsol menor, Julià Call, que va ser salvat pels pèls pel conseller d’Obres i Urbanisme, Joan Vidal, ja que quan l’estiraven a la pista la seva dèbil negativa va ser suficient perquè al final el guapo escollit fos el conseller de Finances.
Abans, la jornada havia començat amb els membres de l’Esbart Lauredià oferint un recital de balls i danses típiques que van anar desenvolupant per edats. Els més petits van entendrir el públic assistent amb El ball de la civada cantat per Joan Manuel Serrat. Ells també van ser els protagonistes del recentment creat Ball de l’escudella, on necessitaven una immensa olla sobre la qual feien voltes. Els més grans van participar en els balls de bastons i en la Jota de la Dolores. Durant una hora la gent de la parròquia va viure un espectacle tradicional que va acabar de forma curiosa amb tots els membres de l’esbart ballant una versió coplera dels èxits Subeme la radio i Despasito.
El conseller de Cultura, Josep Roig, feia una valoració de les festes i destacava que aquell acte era el central, i mostrava la seva satisfacció per la implicació i la bona acollida que estaven tenint els diferents esdeveniments fets durant tots els dies: “Hem tingut molt bona resposta per part de la gent i estem molt contents perquè ha participat en moltes activitats, especialment els concerts.” També llançava un recordatori: “La festa encara no ha acabat i no us podeu perdre el concert de l’ONCA amb Ramon Mirabet, jo hi seré perquè l’espero amb moltes ganes.” Finalment, el conseller recordava en quines activitats havia participat. “En moltes, ja que m’agrada valorar in situ com va la festa. He anat a tots els concerts i, és clar, també vaig provar el tobogan d’aigua.”
Tarda de balls tradicionals i d'un d'improvisat
Tarda de balls tradicionals i d'un d'improvisat