reportatge
Els 'bitxos' del Comapedrosa
Una exposició al Centre d’Interpretació del Comapedrosa promou el coneixement de la fauna autòctona del parc natural, amb un llenguatge planer i moltes curiositats. L’ha muntat Ectopyr, que estudia el canvi climàtic a partir d’uns rèptils autòctons del parc.
Al Centre d’Interpretació del Comapedrosa (CIC) hi ha muntada una exposició que explica d’una manera divertida i amena les principals espècies animals que viuen al parc natural. Aquesta exposició forma part del projecte que està desenvolupant Ectopyr, amb fons europeus, i com afirma el seu director a Andorra, Marc Mossoll, “per crear-la s’han unit la gana amb les ganes de menjar. Per una banda, nosaltres necessitàvem un espai on poder exposar la nostra recerca i, per l’altra, el comú de la Massana necessitava promocionar aquest espai”, explica Mossoll. Amb uns panells informatius, “de cartró perquè Europa també ens demana comptes de quins materials utilitzem”, i unes explicacions molt “senzilles”, l’exposició El més extrem d’un país: la vida salvatge del Comapedrosa pretén despertar “la curiositat dels més petits. Amb aquest format, explicant curiositats i escrit amb un llenguatge planer, aconseguim que els nens no s’avorreixin i estiguin atents durant tota l’estona”, afirma el director d’Ectopyr Andorra. L’exposició està oberta des de fa una setmana i la intenció és que estigui al CIC almenys durant un any. Després, l’objectiu és traslladar-la, primer a la resta de parròquies del país i finalment “exportar-la a les ciutats més pròximes d’Espanya i de França. Des de la Seu d’Urgell fins a Foix, per exemple”, comenta Mossoll.
Al llarg del recorregut es pot arribar a saber que en el cas dels tòtils, unes granotes de cinc centímetres, són els mascles qui porten els ous fins que neixen els capgrossos, o per exemple que els picots poden picotejar més de 20 cops per segon contra un tronc, o que els muflons que hi ha al parc provenen de Còrsega. Originàriament eren del Pròxim Orient però fa 9 o 10 mil·lennis l’home els va portar a l’illa francesa, allà es van escapar i alguns van retornar al seu estat salvatge, instal·lant-se en aquestes terres. “Amb aquesta mena d’explicacions aconseguim que la gent conegui els bitxos del Comapedrosa i que, encara que només es quedi amb una d’elles, ja sabrà més que no pas quan va entrar”, reconeix el director d’Ectopyr Andorra.
Però quin interès pot tenir en el parc natural del Comapedrosa? És una simbiosi perquè des d’Ectopyr estudien el canvi climàtic a través de la fauna i en aquest racó natural hi ha quatre de les cinc espècies amb què treballen. En concret són cinc rèptils, “els quals hem detectat a altures diferents, buscant el fred. Si desapareguessin les zones més fredes del Comapedrosa també ho faria alguna d’aquestes espècies”, explica Mossoll, que després hi afegeix que “també estem fent una radiografia dels Pirineus. Hem instal·lat 300 sondes, tant de terra, com d’aigua, com d’aire, que recolliran informació i en un any ja sabrem com evoluciona l’espai natural”.
Tota aquesta feina també vol sensibilitzar la classe política, ja que “si aconseguim fer obrir els ulls dels dirigents dels països, podran fer legislacions encaminades a protegir tant la fauna com el medi ambient”, finalitza Mossoll. Aquest projecte té finançament fins al 2020, ampliable tres anys més.