Reportatge

Bosc protector

Un incendi, per petit que sigui, podria tenir més conseqüències de les esperades perquè afecta la capacitat del bosc de protegir contra les allaus. Aquest és un dels punts de partida d’un projecte d’investigació andorrà sobre multiriscos i prevenció als boscos del país.

Bosc protectorXavier Pujol

Creat:

Actualitzat:

Els incendis forestals poden no ser un neguit de primer ordre en un entorn pirinenc com el del Principat, però fins i tot un petit foc de 45 o 50 hectàrees tindria riscos més enllà dels immediats i implicacions en cas d’allau de neu. Per estudiar-ne la correlació i fer-se eco dels mètodes de prevenció en la gestió forestal, experts del país, entre d’altres, participen en un projecte d’investigació sobre multirisc entre foc i allaus als boscos protectors d’Andorra. L’enginyer forestal an-dor­rà Marc Font, un dels autors de l’estudi, sosté que “davant els períodes estivals més secs” que pateix el nord d’Europa “pel canvi climàtic” pot ser que vagi a més el risc d’incendi.

“El perill d’incendi no és un risc intrínsec com ho és el Mediterrani”, apunta. És improbable que cap de les parròquies andorranes pugui patir un gran incendi com els que ha patit Portugal aquest estiu, o com els que van dessolar boscos catalans els anys 1994 i 1998. Però igualment podria tenir conseqüències greus perquè el bosc veuria disminuïda la seva funció protectora. Una escorça morta o més prima no fa “d’enclavatge” de la neu, afegeix Font. El projecte d’investigació, que acabarà enguany, és beneficiari de 10.000 euros el programa d’ajudes a projectes d’investigació en temàtica andorrana que promou el departament de recerca del Govern.

Marc Font matisa que “a partir d’una certa altura el bosc no creix”, i si l’allau creix més amunt que on hi ha vegetació, el bosc “no fa de protecció”. Ara bé, el projecte se centra “en les allaus que s’originen dins de la zona de bosc, perquè en aquest cas sí que el bosc exerceix de protecció. “Anem cap al canvi climàtic, per tant hi ha majors períodes de calor i boscos més estressats que se’n ressenten”, adverteix. Font afegeix que “quan un arbre no està bé, és més vulnerable i susceptible a qualsevol malaltia o pertorbació [com podria ser un incendi]”. Tot plegat fa que l’efecte d’un foc pugui ser més devastador. I s’hi afegeix que el tipus de bosc d’alta munta-nya no està preparat per un incendi de tipus més mediterrani.

“El bosc de Canòlich va cremar-se fa anys, i encara hi ha una gran taca calba, no hi ha hagut regeneració”, apunta Font. Joaquim Garcia, que participa en el projecte, ho confirma: “és un foc anterior als anys 90”. L’equip multidisciplinari que porta a terme l’estudi està format per experts en incendi i experts en allaus, entre els quals també hi ha els andorrans Sergi Riba, enginyer civil especialitzat en risc d’allau i Marc Pons, doctor especialitzat en neu i allaus. “Durant anys no s’havia fet una gestió activa del bosc, i no s’ha retirat el combustible forestal del sotabosc”, recorda Font. “Una bona aproximació és complementar una gestió activa amb l’acció de ramats”, exemplifica Font.

UN ESTUDI DE LA SALUT DELS ARBRES PER DETECTAR-NE VULNERABILITATS

Marc Font, enginyer forestal implicat en el projecte, defensa que el seu treball busca donar orientacions per a una gestió del bosc en la interrelació entre l’incendi i riscos associats com l’allau. “Volem protegir els boscos perquè ens protegeixin”, diu. Paral·lelament, Font indica que el Govern ha treballat en l’estudi de la salut dels boscos, un punt que troba important. “Els troncs fan d’enclavatge de la neu, de pilona. És una de les funcions naturals que hi ha perquè s’aturi l’allau”, sosté Font. “El problema és que els efectes del canvi climàtic són a curt termini”, afegeix Joaquim Garcia. La capacitat del bosc de regenerar-se es veu afectada per una major vulnerabilitat i, apunten, cal que es ressenti el mínim possible de noves condicions.

tracking