Sant Julià tanca els comptes del 2016 amb un superàvit de 349.000 euros

La sessió ordinària del consell de comú de Sant Julià de Lòria ha servit per aprovar l’estat dels comptes generals de l’exercici del 2016. En el pressupost final executat el comú ha aconseguit un superàvit d’exactament 349.496 euros. Aquest fet s’explica per què la liquidació d’ingressos se situa amb un total de 13.327.010 euros, mentre que la liquidació de despeses s’ha quedat amb 12.997.514 euros. En la partida d’ingressos, la que més s’ha incrementat ha estat la relacionada amb les taxes i altres ingressos, que ha incrementat en un 24,8% del que estava previst recaptar en el pressupost inicial.

En el cas del concepte de despeses que més ha crescut respecte el que estava pressupostat inicialment ha estat el derivat de les operacions de capital. Aquest increment en aquesta partida es deu a la concessió d’un préstec a Camprabassa, l’ens que gestiona Naturlàndia, d’un dipòsit per a actius financers per a l’escola bressol laurediana i també per a Sasectur, organisme que gestiona el Centre Esportiu de Sant Julià. Pel que fa al tancament del primer i segon semestre de 2017, ambdós s’han tancat amb saldo positiu, el primer amb 650.000 euros i el segon amb prop de 841.000 euros.

El cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, ha volgut donar les gràcies a tots els consellers per haver aconseguit tirar endavant un pressupost amb superàvit. “El comú ha fet els deures per no seguir-se endeutant i tots hem fet esforços per reduir-lo”. Precisament, Vila ha destacat que actualment l’administració té un endeutament del 170% de la mitjana dels ingressos liquidats dels últims tres anys. És a dir, un 30% menys del sostre màxim d'endeutament del 200% que preveu la Llei de les finances comunals. Malgrat aquestes xifres, el cònsol major ha recordat que fa un any el comú es trobava al 199%, només a un punt de ser intervinguts pel Govern.

Preocupació per la futura aprovació de les lleis de transferències i competències

En vista dels números positius aconseguits aquest 2016, Vila ha destacat que la corporació està “molt preocupada” per la futura aprovació de les lleis de competències i transferències. El cònsol major ha admès que gran part dels ingressos provenen de la llei de transferències i tal com es vol aprovar actualment “perjudicaria particularment la parròquia de Sant Julià”, ha indicat. És per això que Vila ha recordat que el comú està preparant els contrainformes, de la mà del catedràtic en dret constitucional, Miguel Ángel Aparicio, contra els documents que va presentar el Govern per indicar que les dues lleis compleixen tots els propòsit constitucionals. Les explicacions de l’executiu van arribar després que el comú lauredià presentés un primer informe, del mateix Aparicio, que posaven en qüestió la constitucionalitat de dues lleis. Vila ha apuntat que els contrainformes es faran arribar als consellers generals perquè “coneguin la situació de Sant julià i puguin fer la millor llei de competències i transferències, una llei que ens pugui durar 30 anys més”.

Per la seva banda, el conseller de la minoria per Unió Laurediana, Joan Albert Farré, ha advertit que si la llei s’aprova, tots els comuns veuran com el seu cinturó de liquiditat s’estreny. “Sant Julià semblaria un dels més afectats”, ha dit. Segons els càlculs de la minoria el comú rebria 1 milió menys cada any.

Cal recordar que la sessió per aprovar ambdues lleis està prevista pel proper 20 d’octubre. Malgrat això, el cònsol major ha indicat que els contrainformes estaran abans d’aquesta data. “Potser arribem una mica tard, però les coses arriben quan arriben”, ha manifestat. Precisament en aquest sentit s’ha queixat la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, que ha reiterat que els informes arriben tard, ja que en el seu moment ja hi va haver un acord polític “de tots els cònsols d’Andorra”. Ha reiterat, a més, que “ara la pilota està al camp” del Consell General i que saben “quin és el posicionament d’Andorra la Vella” i que és que la capitalitat sigui compensada, ja sigui per transferències o pel pressupost de l’Estat.