L'àrea residencial no tindrà ni soroll ni contaminació
Els canvis a la normativa urbanística van dirigits a preservar la tranquil·litat a les zones d’habitatges i allunyar-ne les activitats que provoquen molèsties
L'àrea residencial no tindrà ni soroll ni contaminació
La Massana allunyarà el soroll i la contaminació de la zona residencial amb la regulació d’usos al pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP). El comú va aprovar ahir la modificació de la normativa urbanística de forma definitiva després que el text hagi rebut el vistiplau de la comissió tècnica d’Urbanisme d’Andorra (CTU). Els canvis al POUP “han de preservar l’habitatge i allunyar de les zones residencials d’altres usos que puguin provocar sorolls o molèsties, com poden ser activitats industrials o de restauració”, va dir el cònsol major de la Massana, David Baró.
El text estableix així diferents situacions relatives als usos i regula les activitats que tenen lloc en un mateix edifici o parcel·la, protegint en tots els casos l’ús d’habitatge. “Fins ara no quedava clar el diferencial entre els usos compatibles i els usos que són complementaris, i era molt difícil de saber ben bé tècnicament on hi podia haver un ús o no”, va comentar David Baró. El cònsol major va assegurar que ara el text –que entrarà en vigor properament després de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA)– marca “molt bé quins són els usos compatibles”. L’aplicació de la normativa urbanística no es farà, però, amb caràcter retroactiu, i va dirigida a limitar aquests usos a les àrees residencials “en les properes construccions que es facin o per peticions de noves obres”.
Protecció i volumetria
La normativa urbanística també comporta una nova classificació per als usos industrials, basada en els efectes ambientals de cada tipologia, per garantir que les indústries potencialment contaminats quedin allunyades dels nuclis residencials. D’aquesta manera, es garanteix que les indústries potencialment contaminants quedin allunyades dels nuclis residencials i es fixen tres tipus d’indústria: compatible, agrupada i separada.
David Baró també va exposar que el pla urbanístic parroquial preveu canvis pel que fa a l’ordenació d’edificació “per definició volumètrica”. En aquest sentit, Baró va especificar que es crea la figura de la zona d’ordenació volumètrica (ZOV), que “preveu “cases més adossades, perquè així en zones concretes es podrà ocupar el terreny de forma diferent, i en comptes de per l’alçària i fer-hi edificis de tres o quatre pisos, es construeixi de forma horitzontal”, de tipus pleta però sense que suposi un canvi del coeficient de metres quadrats permesos de construcció.
“És la inversa del que també hem vist en d’altres llocs com, per exemple, el previst al Clot d’Emprivat, a Escaldes-Engordany, on es podrà créixer més en alçària per preservar més espais públics als baixos”, va dir Baró.
La figura de la ZOV només s’aplicarà, de moment, en una zona “força gran” del poble d’Arinsal, que ja s’ha definit, però “això no treu que si el propietari d’un terreny ho sol·licita s’obri un procediment d’aprovació provisional, CTU, informe i aprovació definitiva perquè aquest tipus de construcció es faci també en altres llocs” de la parròquia.“La idea és que hi hagi cases a l’estil pleta, perquè es creixi en amplada i no en verticalitat”, va concloure David Baró.
La modificació del POUP va aprovar-se de manera provisional el mes de febrer passat, quan ja es va explicar que es definirien les activitats que es poden realitzar en cada àrea, ja que es considerava que fins ara la normativa es prestava “a errors d’interpretació”. També llavors va avançar-se que es volia apostar per una millor adaptació a l’orografia del terreny i a l’entorn de la parròquia.
El comú de la Massana també va aprovar ahir dos suplements de crèdit, de 17.016,82 euros i de 1.327,79 euros, per tal de condicionar l’abocador de la collada de Beixalís, que aquest any ha tingut més activitat i, per tant, més viatges de terres a causa de la reactivació econòmica de la parròquia. Aquests diners es finançaran mitjançant el crèdit disponible a la partida d’eixample de carreteres i no a través de préstec bancari.