Viladomat portarà la documentació sobre Concòrdia aquest any
Jordi Torres va explicar ahir que el soci majoritari de Saetde es va reunir amb ell i la minoria i va anunciar que els farà arribar els documents
El cònsol major de la parròquia, Jordi Torres, va mostrar-se confiat que aconseguiran tancar l’acord d’intencions amb Saetde abans de final d’any. Torres va explicar que va mantenir una reunió amb Joan Viladomat i els consellers de les minories fa pocs dies i “ell ens va assegurar que entregarà la documentació que garanteix que els terrenys de Concòrdia estan dins de la concessió, cosa que nosaltres creiem que no”, va dir en la roda de premsa posterior a la sessió del consell de comú que es va celebrar ahir. Saetde i el comú es disputen des de fa anys aquests terrenys, ja que la societat que explota les pistes encampadanes els reclama com a part de la concessió feta per la corporació, però aquesta ho nega i no li ha deixat explotar. Aquesta situació ha encallat gairebé dos anys la signatura de l’acord, que a més preveu fortes inversions a les estacions d’Encamp. “Estic segur que si resolem aquesta disputa, les inversions s’acceleraran, així que nosaltres estem molt interessats a tancar-lo. A més, queden uns 20 milions d’euros per executar encara”.
La solució està en l’entrega per part de Saetde aquest any d’una documentació “ben justificada i argumentada des del punt de vista legal i jurídic que demostri que la zona de Concòrdia està dintre de la concessió. Si és així, nosaltres ens comprometem a fer el possible perquè es reconegui”, va dir Torres, que també recordava que a la reunió es va dir que Saetde havia invertit “15 o 20 milions d’euros en quatre o cinc anys. Són molts més del que s’havia fet en anteriors edicions”. Si Saetde esgota els terminis sense entregar aquesta documentació, Torres va dir que el comú traurà l’explotació de Concòrdia a concurs però que està segur “que Saetde s’hi acabarà presentant igualment”.
Joan Sans, conseller del PS+I, reconeixia que més enllà d’aquella reunió no tenia més informació, però que “nosaltres hauríem de centrar els esforços en la nostra part de la concessió i que es confirmin les inversions per actualitzar les nostres pistes”. Per la seva banda, els consellers liberals Jordi Troguet i Maribel Lafoz no veien problemes en el fet que Saetde ampliés la seva mirada cap a Ordino. “Si inverteixen primer a la parròquia i després al país, poden fer-ho”, deia Troguet, mentre que Lafoz es lamentava perquè “no deixa de ser que una part del comú inverteix a una altra parròquia”.
El Govern a la Vall del Madriu
El conseller Sans va demanar al cònsol major que faciliti l’entrada del Govern a la comissió de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror, encara que reconeixia que “quan es va crear la comissió, algunes parròquies van impedir la seva entrada però creiem que en una comissió com aquesta, és fonamental que hi hagi representació estatal”. Torres li donava la raó. “Jo també penso que seria bo, però abans hauríem de canviar els estatuts. També li dic que en la pròxima reunió de cònsols els ho tornaré a plantejar.”
En el consell de comú també es va aprovar que en horari d’entrada i de sortida d’infants de l’escola del Pas, el carrer que hi dona accés estarà tancat, igual que els dies de mal temps. També es volen posar dos semàfors al poble d’Encamp, un a l’entrada de la parròquia i un segon a l’altura de la benzinera Repsol.
SUPERÀVIT PER VALOR D'1,3 MILIONS D'EUROS
El comú va presentar les xifres econòmiques al tancament de 30 de setembre. Tal com va explicar Torres, l’augment és del 12%, i “això demostra que estem en la bona línia”. Pràcticament creixen totes les partides d’ingressos, però també la despesa en general. La corporació disposa d’un superàvit d’1,3 milions d’euros, encara que aquesta xifra no és real perquè “ja ens han arribat noves certificacions de pagament, així que avui ja és menor. La nostra previsió és acabar-ne sense, i demostrar que hem fet el que ens havíem compromès a fer”, reconeixia el cònsol major.
L’endeutament de la corporació és de 20,5 milions d’euros i se situa en un percentatge del 82%, una de les més baixes del país. En un any, Encamp ha reduït aquesta xifra 15 punts.