justícia
El TC desestima el recurs de la capital pels límits de la Margineda amb Sant Julià
El conflicte ve del 2012, quan el comú de Sant Julià va delimitar un polígon d’actuació a la zona
El TC desestima el recurs de la capital pels límits de la Margineda amb Sant Julià
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d’empara presentat pel comú d’Andorra la Vella amb relació al conflicte obert amb el comú de Sant Julià per uns límits territorials a la zona de la Margineda. El conflicte neix el 2012, quan la corporació laurediana va acordar aprovar la delimitació del polígon d’actuació de la Margineda, decret contra el qual va recórrer la capital en considerar que una part de terreny –la zona que s’estén entre el torrent de l’Aern (al pont de la Margineda, al costat de la rotonda) i allà on s’aixequen els magatzems Vidal– és del seu territori.
La comissió tècnica d’Urbanisme (CTU) va resoldre el setembre del 2012 suspendre el tràmit del recurs d’alçada de la capital, suspendre l’execució del decret de Sant Julià de Lòria i adreçar les dues administracions a la jurisdicció competent per resoldre el conflicte obert pels límits territorials.
Tots dos comuns van acudir a la Batllia contra la decisió de la CTU. El lauredià en desacord al fet que se li paralitzés el decret i el d’Andorra la Vella en desacord a la no contesta de la seva reclamació. La Batllia va desestimar les dues demandes, però la sala administrativa del Superior va estimar el recurs d’apel·lació de Sant Julià tot argumentant que l’execució del recurs ni tampoc del decret no es podien paralitzar sine die –va deixar sense efecte la resolució de la CTU– i va estimar parcialment les al·legacions de la capital, remetent les dues parts a la jurisdicció civil per tal que resolguessin les diferències quant als límits territorials.
El comú de la capital no va quedar satisfet de la resolució i va acudir al Tribunal Constitucional després que el Superior desestimés l’incident de nul·litat d’actuacions presentat contra la mateixa en considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, ja que contenia una fonamentació manifestament errònia i s’havia produït una incongruència omissiva.
El TC va admetre a tràmit el recurs d’empara presentat per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret. La corporació demanava que es declarés la vulneració dels drets esmentats, que s’anul·lessin les decisions impugnades i que es retrotraguessin les actuacions al moment de dictar-se sentència.
Pagament de les costes
El Constitucional no ha tingut en compte els arguments del comú de la capital i ha desestimat el recurs condemnant la corporació a pagar totes les costes processals en una sentència que va dictar el 20 de novembre. La capital considerava que la sala administrativa del Superior en remetre les dues parts a resoldre el conflicte davant la jurisdicció civil no havia procedit a una anàlisi acurada de la qüestió i no havia resolt l’objecte del procés: la limitació dels límits de la Margineda.
El comú també al·legava que pel fet que els edificis existents a la zona en conflicte van ser autoritzats per Andorra la Vella, corporació amb la qual tenen contractats els serveis, per economia processal no s’havia d’anar a la jurisdicció civil, ja que és “clar i evident” que el comú de Sant Julià no pot demostrar que no proveeix els serveis necessaris a aquesta zona litigiosa. També considerava correcta la suspensió del decret per part de la CTU.
TOMBAT UN NOU RECURS DE SAUR-VALLNET PER LA DEPURADORA
El Constitucional ha considerat improcedent el recurs de súplica presentat per Saur-Vallnet contra la resolució d’aquest mateix tribunal que havia desestimat un recurs previ presentat per l’UTE relatiu al judici de revisió del cas de la depuradora d’Anyós. La vista s’ha de celebrar després que Estrasburg donés la raó als demandants sobre el fet que el tribunal que va jutjar primer les responsabilitats pel mal funcionament de la depuradora no garantia la imparcialitat.
Els demandants van recórrer al Constitucional perquè després d’aconseguir que la revisió del cas no fos adjudicada a la sala penal com havia dictat el president del Tribunal Superior, no es va admetre el seu recurs contra els magistrats finalment assignats. Saur-Vallent no estava satisfet amb la seva composició –van ser designats Marie Conte, Vincent Anière i Eulàlia Amat–, perquè eren magistrats que tenien com a segona adscripció l’ordre jurisdiccional administratiu i perquè no s’havia designat pròpiament el cas a una de les tres sales del Superior. També estaven en contra perquè Conte i Amat “havien conegut anteriorment el procés”.
La declaració d’improcedent del recurs de súplica posa en valor la sentència prèvia del TC que no va considerar vulnerats els drets a la jurisdicció i a un procés degut substanciat per un tribunal predeterminat per la Llei. El TC va considerar que la decisió presa pel president del Tribunal Superior –la composició del tribunal que jutjarà la revisió del cas– no és contrària a la Constitució. Tampoc veu parcial el tribunal, malgrat que dos membres coneguin el procés.