La minoria critica la nova injecció de diners del comú a Naturlandia

El conseller d’UL sosté que el problema a Camprabassa “és polític” perquè “no se sap què s’hi està gastant i no hi ha una gestió de projectes”

La minoria critica la nova injecció de diners del comú a NaturlandiaFernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

El conseller a la minoria d’Unió Laurediana (UL) Joan Albert Far­ré es mostra molt crític que el comú de Sant Julià injecti un milió més d’euros a Naturlandia el 2018 “sense donar prou informació” per saber “per què s’utilitzaran exactament aquests diners”, si, per exemple, s’han previst segons el dèficit que es creu que hi haurà o serviran exclusivament per eixugar deute. Farré assegura que “el problema és que no se sap què s’hi està gastant i no hi ha una gestió de projectes”, i que el sentiment de l’oposició és “d’impotència” per “l’obscurantisme” i “la manca de transparència” de la majoria. “Són molts diners i no explicaran què en faran”, sosté Farré.

En l’últim consell de comú es va informar els consellers que ja es té l’auditoria del 2016 corresponent als comptes de Camprabassa, la societat que gestiona Naturlandia. Però Joan Albert Far­ré exposa que “el que ens van entregar és un gràfic de l’evolució dels ingressos i les despeses, impostos, actius i passius financers, dades que són molt totalitàries” i que no els permeten avaluar quina gestió s’està fent.

Al consell de comú, el cònsol major, Josep Miquel Vila, va donar pocs detalls en veu alta sobre els comptes. Vila va expressar que el pressupost havia servit per cobrir “el que hi havia” i va explicar que el 2017 el comú va transferir-hi 700.000 euros. “S’han donat cèntims per retornar préstecs i pagar interessos”, hi va afegir.

“La gestió no és la que ells es pensaven”, opina Farré, que diu que el 2016 va facturar-se un milió menys del previst. El conseller a la minoria també afirma que “el problema de Naturlandia és polític, hi ha una gestió poc transparent, no et donen informació ni per activa ni per passiva”. Segons Farré, “no es seriós, els comptes són públics i l’obligació de la majoria és donar-los a conèixer” als ciutadans.

Dubtes sobre la tirolina

Joan Albert Farré comenta que tenen dubtes sobre el futur del projecte de la tirolina que hauria d’unir les cotes 2.000 i 1.600. “A l’oposició no en sabem res”, destaca. “S’han adjudicat estudis tècnics o de projecte, però encara desconeixem quant costarà i com es pot finançar”, alerta Farré, que posa sobre la taula el risc que “es faci la concessió a un privat dins d’una infraestructura pública”. Farré considera que “això, com el ràfting, ho emmascaren, de manera que no podem saber què passa ni quin futur té”. La tirolina aspiraria a ser la més llarga dels Pirineus.

Treballs d’anàlisi de KPMG

En la sessió de comú, dimecres, Joan Albert Farré va preguntar a la majoria pel fet que hi ha hagut quatre pagaments “a l’empresa KPMG per valor de 11.890 euros” i un pagament de 9.700 euros entre el novembre i el desembre. “Ens agradaria que ens expliqués el contingut d’aquests treballs i la justificació d’aquesta despesa”, va demanar Farré. El cònsol major va dir que s’estaven realitzant anàlisis sobre nous projectes estratègics: “Un d’ells ha estat el ràfting amb la possibilitat de l’adequació amb la quantitat d’aigua que baixa, què podem fer-hi al voltant i el projecte pilot.” I “l’altre és la coordinació amb Naturlandia de les accions de comercialització” per dinamitzar la parròquia. El cònsol va explicar que “la relació especial” de treballs amb KPMG, que “vaig demanar per poder prendre millors decisions”, va començar “abans” amb un text previ a l’informe d’Aparicio sobre la llei de la reforma comunal.

EL COMÚ PREVEU CONTINUAR EL PASSEIG DEL RIU FINS A LA RIBEROLA

Un dels aspectes pels quals l’oposició a la majoria laurediana es queixa de manca de transparència és la poca informació que té sobre el ràfting. Aquest és un projecte que ha de començar a funcionar “a l’abril”, segons el cònsol major, Josep Miquel Vila. Vila ha explicat aquesta setmana que es continua treballant en la neteja del riu i que es preveu “a la part lateral poder fer la continuació del passeig del riu fins a la Riberola”. Davant la crítica de l’oposició per no saber quina en serà la inversió global, el conseller d’Obres, Joan Vidal, va dir-los dimecres que els facilitaria informació a la comissió cor­responent.

tracking