Pintar la neu

“Aquí s’està desenvolupant un nou estil artístic”, li comentava la Marta Cudinach, coordinadora del centre artístic, a l’Emilie Rodríguez, la seva companya al museu. Al seu voltant, una desena de nens traçaven formes impossibles amb uns grans pinzells tacats de pintura sobre els papers dels vuit cavallets que hi havia instal·lats a la sala. De fons, una melodia clàssica sortia d’un aparell de música. La primavera d’Antonio Vivaldi ajudava els petits aspirants a Rembrandt a fer volar la seva inspiració. “La temàtica és lliure, ells entren aquí, agafen un pinzell i poden pintar allò que vulguin”, va aclarir Cudinach. No obstant això, “molts reprodueixen el seu entorn, el que estan veient en aquest moment”, va precisar. És el cas de l’Arlet, que com tots els petits pintors acabava d’esquiar feia uns minuts i encara portava posada la roba d’esquiadora. La nena va decidir pintar, seguint un estil proper a l’art abstracte, un gran bosc verd i blanc. “M’agrada molt la muntanya”, va explicar sense complicacions l’Arlet quan li van demanar el perquè del seu quadre.

Treure l’art del museu

El Patrick, però, semblava d’una escola artística diferent. Al seu paper s’anava deixant veure un curiós animal de color taronja. Tot i la seva curta edat, només té cinc anys, era un dels més concentrats i no es posava nerviós per la cua de nens que esperaven, alguns plorant, el seu torn per pintar. “És el meu dibuix animat preferit, és el Charmander de la sèrie Pokémon”, explicava el Patrick tot just quan va donar l’última pinzellada a la seva particular obra d’art. Al seu costat, el director del Museu Carmen Thyssen Andor­ra, Guillermo Cervera, supervisava l’obra. “Volem difondre i apropar l’art als nens a través d’aquest tipus d’activitats que treuen el museu al carrer”, va afirmar Cervera, al temps que va remarcar que “això que estem fent ara és un gran exemple. Som a més de 2.000 metres d’altitud, envoltats de neu, pintant i fent que els més petits estiguin a prop del paper, el cavallet i la pintura. Això té una relació directa amb el concepte de plen air, que Claude Monet va desenvolupar quan sortia a pintar fora del seu entorn habitual”. La seva companya Emilie Rodríguez ho va remarcar, tot assenyalant que, sens dubte, “un dia com avui és molt especial per a nosaltres, ja que és un plaer apropar l’art a la neu i més encara als nens”.

A l’altre costat de la sala, el pinzell de l’Elisabeth es movia ràpidament. Al seu paper el dibuix d’una nena rossa anava prenent forma. “És una persona”, va confirmar l’Elisabeth, tot defugint de l’estil abstracte que dominava en els quadres dels altres nens, com ara el del Quim. Una bar­reja indesxifrable de colors damunt del seu paper que va acabar convertint-se en un regal per al seu pare. “Normalment els nens agafen els colors més vius. El verd, el groc o el taronja són els més presents en les seves pintures”, va apuntar Marta Cudinach mentre li portava un nou pot de pintura vermella a la Belén, que l’esperava impacient per acabar el seu quadre.

Guillermo Cervera es va congratular per l’èxit de l’activitat, que es repetirà el dia 12 d’aquest mes a les mateixes instal·lacions infantils de Grau Roig. “Han passat molts nens per aquí i la veritat és que tot està funcionant molt bé.” “Al final”, va precisar, “pintar és simplement el moment en què els nens s’abstrauen, s’obliden dels problemes, no hi ha discussions entre ells i només gaudeixen dels colors i del pinzell”.