Petició de presó per a l'autor d'una onada de furts als Serradells el 2014
La fiscalia vol un any i quatre mesos condicionals per a un jove de 24 anys que era abonat al centre esportiu quan va cometre els fets
Petició de presó per a l'autor d'una onada de furts als Serradells el 2014
El Tribunal de Corts va jutjar dimecres passat un jove de 24 anys acusat de ser l’autor de l’onada de robatoris que hi va haver entre el gener i l’octubre del 2014 al centre esportiu dels Serradells, a Andorra la Vella. La fiscalia vol una pena d’un any i quatre mesos de presó condicional per al resident, de nacionalitat espanyola, que tenia 20 anys quan va cometre els primers furts i 21 el darrer. És per això que el ministeri públic va demanar al Tribunal de Corts dues penes separades per permetre que l’acusat es pugui beneficiar de la reducció d’una de les possibles condemnes per ser menor d’edat en el moment dels fets.
La fiscalia li imputa un delicte major continuat de furt amb força en les coses en grau de temptativa per les accions que va realitzar quan era menor de 21 anys i li demana una pena de quatre mesos de presó condicional. També el considera autor d’un delicte major de furt consumat amb força en les coses realitzat quan ja havia complert els 21 i vol que se’l condemni a un any de presó condicional. La no entrada la qualifica el ministeri públic al pagament de prop de 2.000 euros en concepte de responsabilitat civil, 1.200 dels quals per les reparacions fetes pel comú.
L’onada de robatoris als Serradells va tenir tres episodis diferents. Un amb furts els dies 31 de gener, 24 de febrer i 16 d’abril del 2014. Es va sostraure un telèfon mòbil, un iPod i diners en efectiu. El segon episodi, el 21 d’abril, va ser el més espectacular. Es van rebentar 39 taquilles del centre esportiu, tot i que cap de les persones que tenien propietats dins va trobar res a faltar. El processat va ser detingut gairebé un mes després, el 19 de maig, i va admetre davant la policia i el batlle ser l’autor de la trencadissa. El tercer episodi va passar el 21 d’octubre, quan el jove va tornar als Serradells, va trencar set armariets més i es va endur diners en efectiu.
A la vista oral, el processat va negar ser l’autor dels primers furts i, en un primer moment, només va admetre l’episodi de l’abril, en el qual va trencar les 39 taquilles. En contradicció amb el que havia explicat davant la policia i el batlle va assegurar que ho va fer perquè dies abans li havien robat als Serradells 200 euros que la seva mare li havia entregat per pagar el fisioterapeuta i els estava buscant. Quan va ser detingut va explicar que ho havia fet perquè dies abans li havien robat un iPod.
Tot i que en un primer moment tampoc va admetre ser l’autor del darrer furt, el de l’octubre, després de la declaració de la recepcionista del centre esportiu assegurant que aquell dia va vendre una entrada a l’acusat i que només va estar 20 minuts als Serradells, el jove va canviar la versió. Ho va fer després que el fiscal recomanés a l’advocat del jove parlar amb el seu client per intentar que admetés els fets i evitar així una condemna major. Després de la suspensió durant cinc minuts de la vista oral, el processat va negar tot el que havia explicat fins aleshores sobre el que havia fet aquell dia i va admetre haver comprat una entrada per accedir als Serradells –era soci però tenia prohibit entrar-hi pels fets de l’abril– i haver robat als vestidors.
El processat vivia al cotxe
El ministeri ja havia insistit molt al jove durant la vista perquè admetés que el trencament de les taquilles era per robar i no pas perquè estava buscant els diners o l’iPod que presumptament li havien furtat dies abans. Hi ho va fer perquè “tothom pot entendre” que algú necessiti robar per menjar. El fiscal ho va dir perquè quan hi va haver els primers robatoris el noi s’havia barallat amb la mare i el padrastre i havia marxat de casa. Vivia al cotxe i, sense feina, no tenia ingressos. El jove va negar que necessités diners per menjar i va dir que si anava vàries vegades al dia als Serradells i hi estava poca estona era per dutxar-se o per anar als serveis.
La defensa del processat considera que en el primer dels fets que reconeix, el del trencament dels armariets de l’abril, no se li pot imputar un delicte de furt en grau de temptativa perquè va desestimar fer cap robatori. Demana una pena de presó condicional qualificada al pagament de la responsabilitat civil.