Josep Mortés és partidari d'“unificar” tot el negoci de la neu del país
El cònsol afirma que és “el principal motor econòmic del país” i que seria bo arribar a acords amb la resta d’estacions
Josep Mortés és partidari d'“unificar” tot el negoci de la neu del país
El cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, va afirmar, ahir durant la celebració de les caramelles, que “el negoci de l’esquí” hauria de treballar en una mateixa direcció per continuar sent el “motor econòmic del país”. Pel cònsol, la compra de Saetde del 76% de Secnoa només és un pas més en aquesta direcció. “Nosaltres creiem que aquest acord és bo per al projecte de neu que tenim al país i si cal arribar a més acords amb Saetde, amb Ensisa o amb EMAP, ho farem”, va dir. A més, també va afegir: “Estem parlant d’un tema nacional com és l’esquí, que és realment el motor econòmic del país, i caldria anar unificant-lo a poc a poc fins arribar a oferir un sol producte.” En aquest sentit, la decisió d’Arcalís d’allargar la temporada fins a final de mes és una mesura per augmentar els beneficis econòmics de l’estació, però també de tot el Principat. “Creiem que amb aquesta mesura podrem estirar els beneficis que aporta l’estació a la parròquia, però també al país sencer.”
Mortés també va indicar que l’entrada final de Saetde a Secnoa serà a partir de l’1 de juny vinent, quan tota la documentació ja estigui signada. “Ens hem fixat aquesta data per deixar temps que totes les actes notarials, l’acord marc entre socis i altres escrits estiguin degudament formalitzats.” Mentrestant, Saetde ja està treballant amb la direcció de la societat que gestiona les pistes d’Ordino per començar la primera de les grans inversions que estableix el pla director, la del telecabina de l’Hortell, una infraestructura que el cònsol afirma que “pràcticament segur estarà en funcionament la pròxima temporada”. El cònsol va recordar que seguir el pla director establert era un dels punts bàsics en el plec de bases de la compra d’accions de Secnoa, “encara que això no vol dir que les inversions es puguin modificar en funció de les necessitats d’Arcalís”, va reconèixer, per ràpidament afegir-hi que “algunes d’elles es poden avançar, endarrerir o fins i tot es pot preveure fer-ne alguna de nova que no estava prevista”.
Sobre el centre de congressos, el cònsol va explicar que treballen amb empreses “que tenen ganes de tirar endavant un projecte”, però que encara no hi ha cap oferta en ferm sobre la taula. “Quan la tinguem traurem un concurs públic”, va garantir.
"QUE CONTINUÏ LA TRADICIÓ"
Una cinquantena de persones es va reunir a la plaça Major d’Ordino ahir per presenciar la tradicional cantada de caramelles de Pasqua. Davant de la casa comuna es van reunir les persones que anaven a escoltar-les amb les que sortien de missa de dotze i que també van decidir quedar-se. Fins i tot van atrapar alguns turistes que passejaven pel poble. “Jo participava a les caramelles del meu poble de la Segarra i quan els hem vist ens han encantat. Esperem que continuï la tradició”, va dir la Rosa. Una mica enrere, la Pilar es mirava amb ulls especials la vintena de cantants. La raó? Una de les nenes era la seva filla. “Jo hi havia participat i ara li toca a ella. Una Pasqua sense caramelles no s’entén, encara que cada vegada hi vagi menys gent”, es va lamentar. La filla, la Núria, per contra, sí que creia que la tradició té futur. “Som uns quants nens i tots pensem que la tradició és molt maca.” Al seu darrere, la cònsol menor de la parròquia, Gemma Riba, va recordar que ella també havia cantat “quan era petita”, i que “és una tradició molt arrelada a Ordino”.
Per aquest dia, la vintena de cantants, totes dones menys un infant, s’havien preparat durant sis dissabtes seguits els quatre temes que van interpretar; la Primavera ordinenca, Muntanya i cançons, i el Vals de caramelles, totes tres obra del compositor Guillem Benazet i, finalment, l’himne d’Andorra. El director, Josep Puig, va dir que és un “acte festiu on comptem amb la total predisposició de la gent del poble i també de la gent d’altres parròquies que ens ve a veure”.
El recorregut per diferents punts del poble va durar des de les dotze fins a les tres de la tarda, quan van anar a dinar a l’hotel Babot.
Josep Mortés és partidari d'“unificar” tot el negoci de la neu del país