Encamp
L'Aviació Civil gal·la lliurarà el dictamen de l'heliport en un mes
El ministre d’Ordenament Territorial va garantir que sense el “vistiplau” de l’ens gal el projecte de les Tresoles no seguirà endavant
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, va avançar que Aviació Civil francesa podria donar resposta als informes de l’heliport nacional entre final de mes i mitjan maig. “Esperem tenir la seva resposta en el termini d’un mes o un mes i mig. Ells ja tenen la documentació que els vam enviar nosaltres des de fa temps i encara l’estan analitzant, així que tan bon punt ens donin resposta ho transmetrem als comuns implicats”, va dir durant la festivitat de les caramelles encampadanes, que es va celebrar ahir a l’església de Sant Romà de les Bons. En aquest sentit, Torres va voler tranquil·litzar els veïns d’Encamp, la parròquia on s’ubicarà la infraestructura, i d’Escaldes-Engordany, on presumiblement tindrà més afectació. “La validació per part dels tècnics francesos permetrà començar a construir l’heliport, però si ells no li donen el vistiplau el projecte a les Tresoles no tirarà endavant”, va garantir. El ministre va recordar que en les reunions que van mantenir amb la plataforma de veïns contraris a la instal·lació d’aquesta infraestructura a les Tresoles ja se’ls va explicar que “tenir l’aval francès” era imprescindible per tirar endavant el projecte.
Les transferències, en un mes
Govern està treballant amb la voluntat que en el termini d’un mes es pugui entrar a tràmit al Consell General els retocs a la llei de transferències, després que el TC declarés inconstitucionals quatre articles, segons va comentar el cònsol major d’Encamp, Jordi Torres Arauz. “Tal com ens va dir el cap de Govern, la intenció és enllestir-ho abans que acabi aquest mes. Per part dels comuns hi posarem tota la nostra voluntat perquè sigui així”. El cònsol va explicar que l’executiu està acabant d’enllestir el projecte sobre la base dels acords pactats amb les corporacions i que, “si això és així, la modificació s’aprovarà en poc temps”. Respecte als recels que els comuns d’Andorra la Vella o Sant Julià de Lòria haurien mostrat pel repartiment a parts iguals dels diners dels articles declarats inconstitucionals, Torres Arauz va afirmar que “es va arribar a un acord entre totes les corporacions, però és evident que quan ens presenti el text final serà el moment que cadascú es podrà pronunciar”.
El cònsol d’Encamp, igual que el d’Ordino va fer diumenge passat, va destacar la importància que tindria per al país que les societats que exploten els camps de neu treballin de manera coordinada. “Crec que seria molt beneficiós, sobretot per als turistes i esquiadors, el fet de poder oferir les mateixes condicions a totes les estacions, o si més no que hi hagi un producte diferenciat entre elles però que totes treballin en la mateixa línia”, va manifestar el cònsol.
Sobre la taxa als pisos buits que va proposar instaurar el Govern, el cònsol va indicar que aquesta acció no està decidida i que encara “hem de discutir si es farà i si seran sancions o bé els gravarem amb un impost”. Finalment, va reconèixer que sí que hi ha pisos buits a Encamp i al Pas.
L'ÈXIT DE 'LA FHASA'
ñes caramellaires d’Encamp feien volar les faldilles al so de La Fhasa, una antiga cançó reivindicativa que va comptar amb la complicitat dels aplaudiments del centenar de veïns del poble que ahir es van acostar fins a Sant Romà de les Bons per gaudir “d’aquesta tradició recuperada fa pocs anys”, va recordar Gerard Buenache, el director de les caramelles. Aquesta composició, inventada fa anys, “està dedicada a l’antiga empresa elèctrica del país i va sorgir pel descontentament que tenia el poble amb els serveis que ens prestava”, va recordar el Gerard, un jove de la parròquia que amb nous cantants més han mantingut una tradició que va recuperar Robert Lizarte ja fa una quinzena d’anys.
A Encamp la cantada de caramelles dura dos dies i si ahir l’actuació va ser a Sant Romà, el dia anterior es va fer per tot el poble. “A mi em va agafar en una època en què no es feien però veure com els joves d’avui han recuperat i mantingut aquesta tradició ens demostra fins a quin punt s’impliquen en les activitats de la parròquia”, va reconèixer la cònsol menor, Esther París. El dia acompanyava, amb un sol radiant però també amb un fort vent que de tant en tant feia caure els sucs per al pica-pica posterior. En un dels extrems de Sant Romà de les Bons, el Joan Marc agafava el fill en braços mentre un altre, més grandet, s’escapava entre les cames. “Mirem de venir cada any, ja que som veïns i és una festa molt maca. En un poble com aquest, tot el que sigui perdre tradicions és dolent”, va comentar. De la mateixa opinió era Núria Pirot, però més taxativa: “Aquí diem que val més perdre un home que una tradició i les caramelles estan molt arrelades al poble.” Ella, però, va revelar el secret de l’assistència de públic. “Cada any fem torns. Com que sempre cau en vacances, uns anys venim uns i el següent ho fan uns altres”, va comentar divertida. Entre els visitants hi havia l’Íngrid, una barcelonina que s’ha mudat al Principat i que va debutar en aquesta festivitat. “És la primera vegada que vinc i m’ha semblat molt interessant. Tinc interès pel patrimoni cultural i des d’ara recomanaré als meus amics que pugin.” No era l’única que s’ho passava bé perquè l’església estava plena de canalla. “Avui és un dia diferent per a ells i sempre s’ho passen bé”, va indicar el Dani.
Les caramelles són font de conflicte al país i cadascú prefereix les seves, encara que ahir hi havia una infiltrada d’Ordino que no va voler revelar el seu nom “perquè no vaig anar a les meves”. Al seu costat una padrina reia i comentava que “l’any vinent aniré jo a les seves per començar una guerra”.
L'Aviació Civil gal·la lliurarà el dictamen de l'heliport en un mes
