El PS espera que el Consell d'Europa serveixi per impulsar la capitalitat
El partit confia que les conclusions de l’informe de l’ens ajudaran a avançar a l’hora de reconèixer aquesta especificitat
El PS creu que l’informe que va emetre recentment el Consell d’Europa ha de servir per impulsar el reconeixement de la capitalitat d’Andorra la Vella. En una roda de premsa celebrada ahir a la seu del partit, la formació va defensar un estatus de singularitat per a Andorra la Vella i espera que les conclusions que va presentar recentment l’ens europeu siguin l’empenta necessària perquè pròximament s’acabi aprovant.
“Esperem que aquest informe ajudi a elaborar i a ressituar el que és la Llei de transferències i a la vegada que aquest reconeixement de la capitalitat sigui efectiu i no només de paraula”, va manifestar la consellera del PS+I a la capital, Dolors Carmona. Per la representant de la minoria, el reconeixement de la capitalitat s’hauria de fer a través de la Llei de transferències, tot i que va matisar que, si escau, estarien a favor que hi hagués un marc jurídic “específic” com el que ha anunciat la cònsol major de la capital, Conxita Marsol.
La consellera va argumentar que aquesta reivindicació es deu a les necessitats del comú per assumir els serveis i el manteniment d’infraestructures com ara el Centre de Congressos, la piscina olímpica dels Serradells o l’institut de música. “Creiem que és important i significatiu mantenir aquests serveis, però a la vegada també considerem que per poder fer front a la despesa, cal una consideració diferent”, va dir Carmona, que va recordar que el reconeixement de la capitali-tat és “una variable econòmica que condiciona el fet que es puguin donar o oferir uns serveis”. “Creiem que hi ha d’haver un marc jurídic que avali aquesta capitalitat”, va defensar Carmona.
“Magnífica ocasió”
Per la seva banda, la primera secretària de la formació, Susanna Vela, va recordar que l’informe és “una magnífica ocasió” per impulsar la proposició de llei per reformar la Llei d’organització i funcionament dels comuns, que està previst que es debati el pròxim 19 d’abril. Tot i que és difícil que el text tiri endavant per l’aritmètica actual del Consell, el partit ha iniciat converses amb consellers de la minoria en altres comuns.
La proposta, que entre altres mesures inclou eliminar la figura del cònsol menor i subvencionar els partits que estiguin a la minoria, va rebre la reticència de parròquies com Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria. En aquest sentit, el president del PS, Pere López, va considerar que les opinions van ser “massa dures”. “La crítica sobre la voluntat del PS de carregar-se els comuns no té cap mena de fonament. Una altra cosa és que els comuns puguin funcionar, com alguns sembla que volen, d’una manera absolutament desregulada o descontrolada”, va etzibar el candidat a cap de Govern de la formació.
El president del partit va reclamar que les minories puguin tenir més mitjans i més recursos perquè la seva feina sigui “efectiva”. López també va recordar que els autors de l’informe “entenen necessari” que hi hagi una llei que reguli els comuns. A més, va recordar que el Consell d’Europa diu “clarament” aspectes que han manifestat oposicions comunals, com ara el fet que se sentin perjudicats per la llei electoral. “Amb un percentatge de vots molt significatiu es pot tenir un nombre de consellers molt petit”, va dir López.
DIFICULTATS PER EXERCIR
D’altra banda, Susanna Vela va subratllar que l’oposició no té pressupost i que hi ha “molta dificultat” per assistir a totes les comissions de treball. Vela va afirmar que han rebut informació de les minories sobre les dificultats que “fan impossible l’exercici d’una bona oposició”. Vela posava també com a exemple el sistema electoral i va recalcar que “es fa molt difícil arribar a acords perquè la minoria bàsicament és menystinguda”.
AVÍS PEL SOBRECOST A MERITXELL
Pere López també va alertar de les desviacions del 60% en les obres de remodelació de l’avinguda Meritxell. “Al nostre entendre, es tracta d’un escandalós i ostentós exemple de malbaratament de fons públics”, va afirmar el president dels socialdemòcrates, que alhora va precisar que això “no vol dir que l’obra no es pugui considerar ni interessant ni necessària”. “Una altra cosa és si es pot dur a terme de qualsevol manera, com si els diners fossin propis del consell de comú”, va criticar López, que també va lamentar que la informació sobre les licitacions s’enviessin als consellers de la minoria amb poc marge de temps per analitzar-la i per afrontar el debat públic.