El comú injecta 600.000 euros a Naturlandia el primer trimestre
El cònsol atribueix la xifra a “l’estacionalitat” de l’ecoparc, que a l’hivern té menys ingressos que a l’estiu, i al fet de pagar el deute i els interessos bancaris
El comú injecta 600.000 euros a Naturlandia el primer trimestre
La corporació laurediana va injectar 590.000 euros a Naturlandia entre els mesos de març i mitjans d’abril, tal com va reconèixer el cònsol major, Josep Miquel Vila, en la sessió del consell de comú que es va celebrar ahir. Vila va atribuir aquesta xifra a despeses de manteniment, ja que “l’hivern és època baixa i aquesta estacionalitat fa que sempre hàgim de posar més diners durant el primer trimestre”. El cònsol va recordar que Naturlandia destina els beneficis a tornar el deute i els interessos bancaris i que en els mesos en què l’afluència cau, és quan el comú ha d’ajudar la societat. A més, Vila va afirmar que el deute de l’ecoparc es redueix cada any, encara que no es presentaran les xifres d’enguany fins a finals de mes o el pròxim, per corroborar-ho. El cònsol també va afegir que des que van iniciar el mandat, la corporació ha passat d’aportar entre dos i tres milions anuals als 800.000 euros, previstos per enguany.
El conseller de la minoria d’Unió Laurediana (UL), Joan Albert Farré, va afirmar que “Camprabassa és una de les màximes preocupacions que tenim, per això estem preocupats, ja que encara queden set mesos d’any i ens agradaria saber les perspectives que tenen”. El cònsol, per la seva banda, es va mostrar confiat, però va apel·lar de nou a l’estacionalitat. “Les estacions d’esquí perden diners a l’estiu i en gua-nyen a l’hivern, però nosaltres anem al revés, així que confiem que ara que arriba el bon temps, complim amb el previst”. Sobre l’estat real dels comptes de Camprabassa, el cònsol va afirmar que “ens agradaria que fossin millors, però per ara ens en sortim malgrat que encara no podem cantar victòria”.
Prudència en el ràfting
El consell de comú va servir per presentar el tancament de comptes de la corporació del 2017, que mostra un superàvit d’1.644.561 euros i un endeutament de gairebé 20 més. Del total d’inversions, només se’n va executar el 68% i segons el cònsol, això és perquè “vistes les crítiques que ha generat, [el projecte del ràfting] és prudent agafar-s’ho amb més calma”. En aquest sentit, Vila va explicar que el 32% d’inversions que no s’han executat “són per aquesta activitat, i a partir d’ara farem una reflexió, anirem més a poc a poc i no invertirem tot el previst”, va indicar. El cònsol va reconèixer que encara no ha signat els acords amb RocRoi, l’empresa adjudicatària, però sí que va avançar la contractació d’un nou estudi, que “s’encarregarà a un expert nord-americà” que ja va rebre l’encàrrec de Govern quan plantejava fer el projecte antic que implicava Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Per altra banda, va defensar la inversió feta fins al moment perquè “ens ha permès rentar la cara al riu, com havíem anunciat, i perquè remodelarem el passeig del riu”. Farré va dubtar que el 32% de la inversió a la parròquia fos només del ràfting, “però com que no coneixem el projecte ni els costos ni res, ens és difícil valorar-ho”. Respecte al superàvit que reflecteixen els comptes de la corporació, el conseller d’UL els va atribuir a la caiguda de la inversió real. “A les liquidacions de totes les entitats sempre hi ha superàvit perquè malauradament costa executar tota la part pressupostada”.
L’informe del Tribunal de Comptes on es destacava que la corporació no havia entregat els números a temps per ser fiscalitzats, va reproduir el conflicte entre majoria i minoria. Preguntat sobre el retard, el cònsol es va limitar a reconèixer que “tenen raó quan ho diuen perquè em costa arribar a l’hora, i al comú també”. I va afegir que “els timmings els portem malament”. Farré va desitjar que aquesta situació no es repeteixi l’any vinent, ja que “és una denúncia recurrent que fem i esperem que als del 2017 no passi”.
La consellera d’UL Maria Servat va preguntar a la majoria per la situació d’Explòria, la marca que es va crear l’any passat per unir les fires i exposicions a la parròquia. El conseller Joan Vidal va indicar que la creació de la marca i la comunicació de les quatre fires que es van fer “van costar 30.000 euros”, i Farré va mostrar la seva preocupació perquè “tenim la sensació que ha caigut a l’oblit i ens agradaria veure que té continuïtat”, va sentenciar.