reportatge
Comerç de carrer històric
El Mercat de la Vall aplega espais on es venen productes artesans, com pintures, llibres o joies, i alimentació del Principat, en un entorn especial com és el barri antic d’Andorra la Vella, però amb un problema en l’organització de les parades que dificulta les vendes.
La passejada tranquil·la que conviden a fer els carrers del barri antic d’Andorra la Vella pren un major atractiu el primer dissabte de cada mes, del maig a l’octubre. Durant aquests dies l’entorn històric de la zona s’omple de parades d’artistes que venen les seves obres i espais gastronòmics on comprar productes d’alimentació del país. És el Mercat de la Vall, “una bona iniciativa”, assegura Xavier Casals, un il·lustrador que espera que la fira es torni a celebrar l’any que ve, un desig que comparteixen tots els paradistes. Els comerços, com la Llibreria La Puça i el Restaurant Mínims, també donen suport a una iniciativa que serveix per revitalitzar la zona.
Entre el carrer de la Vall, la placeta de Sant Esteve, el carrer de la Consòrcia i la placeta Monjó s’ubiquen una vintena de parades que afegeixen una innegable alegria i llum en cadascun dels racons d’un barri amb història. Tot i el romanticisme de l’entorn, i l’agraïment dels venedors de poder exposar els productes en una fira oberta a tothom, tots els paradistes asseguren que l’organització dels espais no ajuda els vianants a comprar. “La gent que veu a l’entrada les primeres parades continua caminant sense saber què hi ha més amunt”, assegura l’escultora Emma Regada, un mateix sentiment que expressa l’artista Myriam Grau, que admet que “costa fer mercat” i proposa, com a solució, ubicar totes les parades en una mateixa plaça del barri. Els artistes van fent rotacions per les zones i ja tenen identificades aquelles ubicades a la part interior del barri com les que menys visitants reben.
Andorrans, turistes i coneguts
El perfil de venedor encaixa amb l’artista que ven productes artesans sense botiga física. I el dels clients? Andorrans, tot i que els turistes s’hi passegen, però els costa comprar, asseguren la majoria de venedors. La fotògrafa Montserrat Altimiras així ho confirma, però va més enllà i assegura que són els coneguts, aquells que saben que hi ha mercat, els que realitzen la majoria de compres. “S’hauria de promocionar més la fira per tractar de fer arribar a tothom el que es fa”, comenta Altimiras, mentre arriba una família francesa que s’atura a la parada, mira i s’afanya a marxar per no perdre els més petits. Tot i la irregularitat en les vendes, Altimiras i els altres paradistes valoren poder intercanviar idees i fer contactes. “A vegades necessites sembrar per després poder collir”, diu Altimiras amb un ampli somriure.