Aplec encampadà amb la mirada posada en la Unesco

S’aconsegueixi o no, la festa va ser un èxit, així ho va assegurar la vocal de la junta de l’associació Maria Regina Pujol: “És una festa que té molta tirada i tothom que ve li agrada repetir l’any següent.” De fet, a l’edició d’enguany va arribar gent de Barcelona, Badalona, Girona, Manresa, Terrassa, Vilanova i la Geltrú o Sant Joan de les Abadesses, a més de la participació de colles de França. D’Andorra també, però tal com va indicar Pujol, “no tanta com ens agradaria”. “Intentem fer una crida perquè vingui gent del país”, va manifestar Pujol, que va assegurar que des de l’associació estan molt contents amb la resposta de la gent: “Estem preparant noves sorpreses, com comptar amb una cobla que fa temps que no tenim.”

Les sensacions de l’associació no són les úniques positives de la festa. Durant la primera jornada es va celebrar el concurs de colles, en què van participar 14 grups sardanistes en total. La colla guanyadora va ser la veterana de Sabadell. Durant el segon dia, els balls van ser més distesos i les rotllanes es van repartir per la plaça sense ordre, seguint els compassos de la música que les cobles La Flama de Farners i La Principal de Llobregat van interpretar. Quan els músics deixaven de tocar, molts dels assistents s’afanyaven a asseure’s per a descansar. “Ballar sardanes és molt cansat”, van dir un grup de catalans arribats des de diverses parts del Maresme i el Barcelonès. “Ens fem dir La colla dels 40 perquè som gent gran i ballem quaranta punts braços avall per descansar i així ballar tota la sardana”, van afirmar tots, pràcticament alhora.

Un entorn molt agradable

La gran majoria d’assistents que van venir de fora d’Andorra ho van fer expressament per l’aplec. “Fa bastants anys que hi procurem assistir, ens agrada molt, sobretot per l’entorn i la temperatura tan agradable que hi ha”, explicaven una parella de Vilanova i la Geltrú, fent així referència al sol i el cel blau que hi va haver a tot el Principat durant el cap de setmana. “A més, en aquesta plaça s’hi balla molt bé. Les cobles són d’un bon nivell”, va afegir la Maria Dolors, mentre el marit ho confirmava amb el cap. D’altres descrivien les vistes que hi ha des de la plaça dels Arínsols com “un quadre”. Com és normal, cap no sabia si la sardana es convertirà en patrimoni immaterial de la Unesco, però asseguraven que ho sigui o no, continuaran gaudint de la festa allà on sigui. “I a Encamp hi tornarem segur l’any que ve”, van assegurar tots.