reportatge
La fi d'un hotel històric
El segon intent de subhastar l’hotel Pol va quedar en no-res. Ahir a la Batllia s’hi van acostar alguns ‘observadors’ però cap amb l’interès ferm de pagar els 3,25 milions del preu de sortida de l’edifici, que té un hereu en parador desconegut i ja és propietat del banc.
La fi d'un hotel històric
La sala de vistes número 4 de la seu de la justícia escrivia ahir un nou capítol de la història de l’hotel Pol, aquella que arrencava la dècada dels 30 del segle passat, quan va néixer com a fonda i ja en mans de la família, que va batejar-lo amb el seu cognom. S’hi celebrava el segon intent de subhasta de l’edifici que durant dècades va ser negoci hoteler –situat en ple centre neuràlgic de Sant Julià, a tocar de la plaça de la Germandat– però que va tancar portes el 2015 després de la mort dels darrers propietaris i d’un declivi evident els darrers anys d’activitat. Maria Rosa Pol i Amadeu Piqueras, el matrimoni que el van regentar els últims anys, tenien un fill, Amadeu Piqueras Pol, que avui continua en parador desconegut i no ha respost a les múltiples crides relacionades amb els béns (i els deutes) de la família. A Sant Julià se’l situa en un país de Sud-amèrica i algunes persones recordaven ahir que la darrera vegada que se’l va veure pel poble va ser per la mort i funeral de la mare, a principi del 2014. De l’hotel no n’ha volgut saber res. Ho constaten els múltiples edictes publicats al BOPA.
El primer intent de subhasta de l’edifici i el terreny, una parcel·la de 800 metres quadrats amb una superfície total construïda de vora 4.100 metres quadrats, va ser al juliol. Taxat en 6.250.929 euros, el primer preu de sortida era del 70% del valor fixat. Aquella subhasta va quedar deserta. El segon intent que permet la llei es va fer ahir a les 16.30 hores. En aquest cas el preu de sortida ja es rebaixava a la meitat de la taxació, 3.125.464 euros. Hi van acudir algunes persones però no hi va haver ni una sola dita. Mitja hora més tard, el que se subhastaven eren alguns dels béns que hi havia a l’interior del negoci. Ni una sola persona es va interessar (en aquest cas no hi va haver ni curiosos) en els diferents lots integrats essencialment per mobiliari i electrodomèstics; taules, cadires, televisors, llits, assecadors de cabell, miralls... Tot plegat amb un valor total de 48.467 euros i un preu inicial a la subhasta de 24.233 euros. Finalitzat sense èxit el tràmit de subhasta tots els béns (el terreny, l’hotel i tots els objectes que hi guarda) ja estan en mans de l’entitat bancària que instava el procediment i que els havia embargat per fer front als diferents deutes contrets pels titulars.
El futur de l’històric hotel està per escriure, però diferents fonts asse-nyalaven ahir l’estat de deixadesa de la finca. No només perquè estigui tancada i en desús des de fa uns quatre anys, també perquè els últims anys el negoci havia patit un desgast evident. A meitat de la dècada dels 80 s’havia reformat per a adaptar-se a les noves exigències del turisme. Encara hi ha informació a la xarxa adreçada a potencials clients i recordant que tenia 3 estrelles i una setantena d’habitacions distribuïdes en set plantes. Però a la mort d’Amadeu Piqueras pare la situació va començar a empitjorar. Del negoci se’n van començar a ocupar uns arrendataris i la propietària hi continuava vivint. Però, segons van explicar les fonts, s’hi va deixar d’invertir, fins al punt de no arreglar el que ja no funcionava, i en la darrera etapa es dedicava essencialment a residència per a gent que hi vivia a temps complet.
De fet, a l’hotel se li ha volgut trobar alguna sortida per fer-lo revifar. Un dels projectes plantejats va ser una residència geriàtrica i també una per a estudiants, atesa la proximitat a la Universitat d’Andorra i que la necessitat d’allotjament per als estudiants és una qüestió que fa temps que es planteja des del centre d’ensenyament superior. Però cap de les possibilitats va reeixir. Un cop tancat, el comú va decidir tapiar l’entrada per evitar que algú s’hi pogués colar i es deteriorés encara més. La retirada de la tanca serà l’inici d’una nova història.