Els llevadors discrepen sobre el futur del quart
Simó Duró assegura que eliminar-lo seria “posar en dubte la Constitució”
Els llevadors discrepen sobre el futur del quart
Alguns dels darrers llevadors del quart d’Ordino tenen diferents punts de vista sobre què ha de passar amb la institució ordinenca. Mentre que uns defensen la vigència de la tradicional institució actualment, d’altres entenen la mobilització creada entre el veïnat per debatre en una reunió el 16 de gener vinent si el quart d’Ordino ha de continuar existint o no.
Una de les veus amb més autoritat per parlar de la història de l’ens és Simó Duró, llevador del quart d’Ordino des del 2012 fins al 2014, però sempre vinculat a la institució. Duró considera que el quart d’Ordino encara té vigència. “Avui dia el quart encara té uns estatuts, publica els seus acords, té autonomia i manté l’administració dels seu béns. Tot confirmat per la Constitució”, considera Duró. “Si es posa en dubte la Constitució es posa en dubte tot el que defensa”, va afegir l’actual president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran. Duró considera que la mobilització veïnal per debatre sobre el futur de la institució és “una proposta descarada que van fer alguns dels components del quart”. L’exllevador del quart d’Ordino admet que la situació de l’hotel Casamanya, fet que ha originat la mobilització veïnal, és una “llàstima”, però que “part del que ha fet sortir el senyor Babi no compleix la veritat”, i va recordar que sempre s’ha buscat trobar una solució a l’hotel i que hi ha hagut ocasions per ubicar-hi serveis d’utilitat pública”. Duró manifesta que de la mateixa manera que “una política centralitzadora vol fer desaparèixer els comuns, els comuns volen fer desaparèixer els quarts, ja que tenen els territoris”.
D’altra banda, Francesc Riba, llevador del 2008 al 2010, manifesta que “vaig plegar del quart perquè no ens vam sortir en el tema de l’hotel Casamanya i no hi vaig veure continuïtat”. L’exllevador considera que actualment el quart “és una institució històrica però sense activitat”. Riba és partidari de preguntar al poble per la continuïtat de la institució, el mateix que defensen els veïns que es reuniran la setmana que ve. “Quan vaig plegar vaig proposar que s’havia de fer una reunió de poble i decidir si el quart ha de seguir o no. Si no, s’haurien d’entregar al comú tots els béns del quart, fent un acte protocol·lari, ben fet”, manifesta Riba. “En cas de fer-ho, els béns no s’haurien de repartir al privat, s’haurien de quedar per al poble”, sentencia.
Un altre dels darrers llevadors del quart, Joan Ramon Sánchez, que va estar al capdavant de la institució del 2010 al 2012, considera que el quart “hauria d’actualitzar-se però crec que ha de seguir per mantenir la tradició”. “Durant molts anys aquesta institució ha vetllat pel poble”, afegeix Sánchez. “Jo sempre he defensat la seva continuïtat tot i que de vegades és difícil. Una petita part el defensem davant la majoria del poble, i en especial la joventut, que no entén gaire la figura del quart”, manifesta l’exllevador. Sánchez recorda que la institució sempre ha estat oberta a qualsevol necessitat de l’administració i que “els que participem en el quart ho fem de manera gratuïta, és un servei que es fa al poble, per millorar la situació dels veïns. “No sé què passarà, però si al final es perd serà una llàstima”, es lamenta Sánchez.