Reportatge
El dia gran de les escudelles
Quatre parròquies van celebrar ahir la tradicional escudella i encants de Sant Antoni, demostrant que la tradició segueix en plena vigència tot i que té capacitat d’actualitzar-se. Tàpers i fogaines per a celíacs garanteixen que tothom pugui menjar-ne i gaudir-ne.
Sant Antoni és sinònim d’escudella i d’encants, encara que aquests darrers no es facin a totes les parròquies. Algunes es van avançar, altres s’esperen a Sant Sebastià (diumenge), però Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, la Massana i Ordino van celebrar ahir les seves. Evidentment la de cada parròquia és la millor, especialment a la Massana, on el cònsol major, David Baró, i el flamant cap de la recentment creada Confraria de Sant Antoni, Josep Maria Troguet, així ho constaten. Des de la capital, Conxita Marsol es mostra més prudent però recorda els cinquanta anys d’història d’aquest àpat tradicional. Precisament a Andorra la Vella es van servir unes 1.500 racions, “si fa o no fa les mateixes dels darrers anys”, va apuntar la cònsol, però enguany la principal novetat era la fila per tàpers, creada especialment per a aquells amants de l’escudella que no en tenen prou amb una ració i en volen per a més dies. “Sempre hi ha gent amb tàper però aquest any hem fet dues cues, una amb més lloc per a la gent que ha comprat el plat i dina aquí, i una altra per a aquells que se l’enduen a casa”, va afirmar Lídia Samarra, consellera del PS+I i escudellaire amb 27 anys al servei d’aquesta tradició.
L’Elisa Llorens, castellonenca, va portar la situació a l’extrem quan es va presentar amb el plat comprat i amb un tàper. Per repetir? No, perquè “no s’embruti el plat. És moníssim i el vull per a la vitrina, no per menjar”. Al costat hi havia la Christian di Batista, veneçolana però resident des del març passat. No havia provat l’escudella però al seu país hi ha algun plat que l’hi recorda. El més difícil? “Els trossos perquè són grans i costen de menjar però el millor és ser aquí, al carrer. Està molt bona, així que repetiré segur.”
A la Massana, tot i que la neu es va deixar veure, això sí, amb molta timidesa, la plaça de les Fontetes es va omplir “de gom a gom”. Així ho va expressar el cònsol major, David Baró, que poc després de finalitzar la subhasta dels encants conversava amb el pilot professional de MotoGP Pol Espargaró. “Tenim gent de moltes nacionalitats, esportistes professionals. La Massana sempre ha sigut una parròquia d’acollida. Al final, el més important és fer poble i estem oberts que tothom vingui”, va apuntar el cònsol. Aquesta voluntat per part de la parròquia es va traduir en uns 1.500 comensals als quals el fred no els va impedir fer una llarga cua per tastar l’escudella. La Laura i l’Alexandra van aprofitar que no havien de treballar per baixar al poble i gaudir de la seva ració. Les dues són monitores a l’estació d’Arinsal i van quedar encantades amb l’escudella. L’Alexandra és massanenca i va assegurar que cada any porta gent nova, com la Laura, que és de Barcelona, a tastar-la. La primera va dir que des que són cuiners professionals els que s’encarreguen de fer el plat tradicional, aquesta és la millor del país, i l’altra va explicar que a partir d’ara intentarà anar tots els anys a celebrar el dia de Sant Antoni a la parròquia. El responsable que sigui així és el cap de la confraria d’escudellaires, Josep Maria Troguet, que juntament amb un equip de cuiners de prestigi i un grup de voluntaris de la parròquia van elaborar cinc olles de 150 litres de la que consideren la millor escudella del país. Troguet va explicar que aquest any la gent va poder escollir quin tipus de carn volia i fins i tot es va preparar una olla exclusivament per a celíacs.
A Escaldes la tradició va complir 36 anys i van servir 2.000 racions amb prop de 350 quilos de verdura i 200 més de carn. L’acte, que es va dur a terme a la plaça dels Dos Valires, “fa caliu i dona oxigen a la parròquia”, va manifestar la cònsol major, Trini Marín. Per la seva part, a Ordino els cònsols van participar en l’àpat amb una trentena de padrins a la casa pairal.