Reportatge
Allau de coordinació
Prop de 160 efectius dels bombers, banders, policia, Protecció Civil i el SUM van participar ahir en un simulacre d’allau a l’estació de Pal Arinsal. El matí va servir per millorar la comunicació entre els cossos a l’hora d’efectuar un rescat amb moltes víctimes.
Més val prevenir que curar, diuen. El refranyer, ja se sap, mai no s’equivoca i ahir prop de 160 persones ho van posar en pràctica. Efectius del cos de bombers, de la policia, dels banders, així com del servei urgent mèdic (SUM) i també professionals de totes les estacions d’esquí del Principat van participar en un simulacre de recerca de víctimes d’allau. L’escenari va ser Vallnord-Pal Arinsal, concretament al planell de la Tossa, on es va desplegar tot l’operatiu. Abans, però, el responsable del grup de muntanya dels bombers, Òscar Santos, va oferir una presentació als assistents sobre el dia i el protocol d’actuació en aquests casos al restaurant del coll de la Botella. “És una allau gran i amb vuit víctimes”, va avisar Santos. Després, sota l’organització del Govern, tots els membres dels cossos de salvament i de rescat van traslladar-se al planell de la Tossa i a les 11.30 hores, “l’hora zero”, va començar l’exhibició. Cinc minuts després, els pisters de Pal van ser els primers a arribar-hi i, ajudats pels seus companys d’Arinsal, van desplegar els aparells de Recco i DVA per iniciar l’exploració.
No obstant això, aquests sistemes per tal de detectar una persona sepultada a través d’un radar van ser més lents que l’olfacte dels gossos. Així, i gràcies al rastreig dels animals dels pisters, es va localitzar la primera víctima tot just a les 11.36 hores. “Només un minut després d’haver entrat”, va subratllar Dani Ghodbane, operador d’emergències dels bombers. Un fet que va remarcar un dels membres del cos caní, Josep Maria Manubens, que va afirmar que un gos “té una capacitat de batuda molt més alta que les persones”.
“El més ràpid possible”
Llavors, ja estava de camí el primer helicòpter de salvament amb dos bombers del grup de recerca de muntanya (GRM), un del grup de recerca caní (GRC) i un sanitari del SUM, que es van afegir al dispositiu pels volts de les 11.55 hores. “El temps prioritari per actuar sempre és el més ràpid possible, com menys temps estigui sepultada menys possibilitats hi ha que la persona pateixi hipotèrmia”, va assenyalar Anna Hernández, metgessa del servei d’urgències de l’hospital de Meritxell i coordinadora de les activitats mèdiques del simulacre. I és que, va continuar, “a partir del minut 35” les possibilitats de morir de fred augmenten exponencialment. Precisament per aquest motiu, més efectius del GRM, GRC i sanitaris van començar a arribar a la zona de l’allau. Tots ells en helicòpter. “Per aire, d’anada poden ser tres minuts i de tornada tres minuts més des d’aquí fins a l’hospital”, va explicar Ghodbane.
D’aquesta manera, entre soroll d’ales giratòries i les consignes que sortien dels walkie-talkies dels caps de cada unitat, va començar a celebrar-se la trobada de les víctimes. Successivament, bombers, banders i pisters van traslladar els rescatats al punt mèdic avançat (PMA) que els membres del SUM van muntar al costat de l’allau amb l’ajuda de Protecció Civil. “És com un petit hospital”, va apuntar Hernández, que va precisar que des d’allà es va atendre totes les víctimes i se’ls va donar sortida en helicòpter fins a l’hospital. Fins i tot, va continuar la doctora, “s’ha activat un protocol de transfusió massiva i així quan el pacient ha arribat a l’hospital se li ha pogut transferir la sang que necessitava”. Amb tot, malgrat l’ajuda dels gossos i dels aparells electrònics, va ser necessari el desplegament dels equips de sondatge. Eren quasi les 13.30 hores, l’hora límit per finalitzar el simulacre, i encara faltaven dues víctimes.
La pràctica va acabar sense localitzar l’Albert i el David, els dos ninots que van quedar sepultats sota la neu, en el temps fixat inicialment, si bé els efectius els van acabar trobant pocs minuts després. “Ha vingut molta gent, molts bons professionals”, va dir el cap de pistes de Pal Arinsal, Joan Puey, que es va congratular per la presència, com a convidats, de bombers de Navarra, del sud de França o de membres dels mossos d’esquadra. “Hem estat dues hores fent recerca i trobant víctimes d’allaus i ho veig positiu per a tots”, va sentenciar. De fet, Puey va recordar que l’últim simulacre a l’estació massanenca es va dur a terme l’any 1996.
En aquesta línia, Òscar Santos va posar l’accent en el fet que l’objectiu de la jornada era “ajuntar-nos tots i treballar conjuntament en un cas de gran allau amb moltes víctimes”. “És evident que la coordinació de tots els grups és complicadíssima i encara que ho practiquéssim deu vegades tornaria a sortir quelcom, però de totes maneres ha sortit perfecte”, va cloure. Per la seva banda, el director de Protecció Civil, Francesc Areny, va referir-se a la importància d’anar equipat quan s’esquia forapista, sobretot a “l’hora de ple sol quan la neu s’escalfa”.
Allau de coordinació
Allau de coordinació