rEPORTATGE
Mantenir les caramelles
Voluntaris cantaires, el Grup Artístic d’Ordino i la Coral Casamanya van interpretar ahir Diumenge de Pasqua les tradicionals caramelles a la plaça Major de la parròquia davant d’una cinquantena de persones entre fidels i turistes que van seguir el recorregut.
Mantenir les caramelles
una sardana, dos valsos i l’himne. Aquestes són les peces que cantaires voluntaris de la parròquia de totes les edats, el Grup Artístic d’Ordino i la Coral Casamanya van interpretar ahir a diferents places d’Ordino durant la tradicional cantada de caramelles de Diumenge de Pasqua. Aquesta tradició va aplegar una cinquantena de persones, la majoria d’ells fidels a la tradició, que van enllaçar la sortida de la celebració de la missa amb les caramelles, però també curiosos que havien decidit aprofitar el pont per fer turisme i conèixer el poble. “No sabíem que es feien caramelles aquí, ens hi hem trobat”, explicava una de les dones d’un grup de sis turistes procedents de Vilassar de Dalt, a Catalunya. “Nosaltres de petites cantàvem”, continuava. “Anàvem pels carrers cantant les caramelles i el recorregut finalitzava a la plaça del poble”, recordaven tres de les dones, que alhora es preguntaven si també es llençaven caramels.
La cantada va començar més enllà de les 12, després que els participants duguessin a terme els preparatius. “Realment el que fem avui és mantenir una tradició, no només d’Andorra, sinó també de Catalunya”, explicava Josep Puig, director de la Coral Casamanya i l’encarregat de tocar el teclat. Tot i la intenció de mantenir la tradició, Puig considera que “costa molt fer-ho”. “La gent marxa i al celebrar-se enmig d’uns dies festius doncs no trobem tampoc molta gent que s’hi vulgui comprometre”, va manifestar el director de la Coral Casamanya. “Notem que hi ha menys quantitat de gent”, afegeix. “Sempre s’ha anat fent, però hi ha hagut algunes temporades que no hi havia ningú que les pogués dur a terme i es contractava gent de fora”, explica Puig.
Entre el públic també hi havia gent que ni tan sols coneixia les caramelles i que gràcies a aquesta cantada s’hi van interessar. Com una turista argentina, resident a Madrid, que va viatjar a Andorra per estar amb la seva filla, resident al país. “No coneixem què són les caramelles, però ens hem quedat perquè hem vist els preparatius i la gent que s’hi aturava”, explicava la dona, que portava un mate a la mà, la infusió típica de l’Argentina i l’Uruguai, entre d’altres països sud-americans. “Què son les caramelles?”, preguntava als seus companys argentins. “La primera documentació que es té data de l’any 1776, a Barcelona, tot i que se n’havien fet al segle XVII”, explicava Puig. “Té una vessant religiosa i acompanya la resurrecció de Jesús”, exposa el director de la coral, que afegeix que al segle XIX “es van fer més populars i van passar a ser més profanes”. “Es va començar a treballar entre les corals de la Catalunya del Nord i a partir d’aquí es van fer les dues vessants: la profana i la religiosa”, diu Puig.
Tot i les dificultats per mantenir la tradició, el que més preocupava Puig era la pluja que amenaçava de caure a Ordino, “però tot llegint el Diari ja he vist que aguantaria el bon temps” explica. I així va ser. El temps va respectar la cantada fins a les 15 hores, quan va finalitzar un acte que ajuda a mantenir viva la música tradicional durant els dies de Pasqua.