Reportatge
Les caramelles tornen després de trenta anys
Una vintena de membres de la coral les Orenetes de la Massana van cantar ahir les caramelles després de trenta anys sense que aquesta festa se celebrés a la parròquia. Els impulsors esperen atreure el jovent per garantir la continuïtat de la tradició.
Les caramelles tornen després de trenta anys
Han tornat i per l’entusiasme dels impulsors sembla que per molt de temps. Després de més de trenta anys de silenci, la música de les caramelles va tornar a sentir-se ahir a la Massana. En acabar la missa de diumenge a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, a la plaça del temple, una vintena de caramellaires van oferir un seguit de cançons a gairebé una trentena d’assistents.
“Aquest any la coral les Orenetes, que és de la gent gran de la Massana, hem volgut tornar aquesta tradició”, va explicar Maria Rosa Garrallà, la principal culpable de la recuperació d’aquesta tradició. I és que, segons va assegurar, “cap als anys quaranta ja hi havia caramelles”. Després, entre els anys seixanta i finals dels setanta aquesta melodia es va seguir escoltant a la parròquia massanenca, si bé va començar a perdre força progressivament. “Crec que des de l’any vuitanta-cinc no se n’havien cantat més”, va lamentar Garrallà. Fins ara, si bé aquesta veterana caramellaire va posar en relleu la necessitat d’atreure joves per garantir que la tradició continuï viva. “Segurament l’any vinent aniré a l’escola de música a veure si es pot fer una colla de gent jove perquè vegin que aquestes tradicions no s’han de perdre”, va avançar. En qualsevol cas, Maria Rosa Garrallà va voler recordar aquells temps en blanc i negre en què els caramellaires recorrien tota la parròquia de la Massana, “cantant pels pobles com Anyós o Pal”, i passaven “la cistella per recollir ous o embotits”. “Llavors es feia la matança del porc, tot i que ara els ous ja han desaparegut i és més aviat algun diner, perquè els caramellaires anaven a fer un berenar”, va acabar. Vestit amb la típica faixa, barretina, camisa blanca i pantalons negres, Pasqual Cosidó va celebrar poder tornar a cantar caramelles a la parròquia. “Sobretot és important fer una crida al jovent perquè, no només les caramelles, sinó que les corals estan entrant en decadència”, va assenyalar, tot just després de cantar “cançons alegres”, com ara ‘Comapedrosa’, ‘Girona’ o ‘Bonica Andorra’.
La recuperació d’aquesta tradició, però, no només va agradar als mateixos caramellaires, sinó que alguns veïns del centre de la vila es van apropar per tornar a escoltar aquesta música. És el cas de la Vanessa, que, acompanyada pels seus fills, es va congratular perquè “sempre és molt bonic tornar a les tradicions”. De fet, aquesta veïna de la Massana va coincidir a subratllar la importància d’aconseguir la implicació dels més joves.