Reportatge
Un centenar de persones a la reunió Canillo-Ordino
Canillo i Ordino van celebrar ahir la trobada de germanor que fan cada mes de juny, una tradició que es va recuperar fa set anys amb algunes variacions, com substituir la matança d’un vedell per un dinar d’arròs de muntanya i la celebració d’una cursa d’orientació.
Un centenar de persones a la reunió Canillo-Ordino
Competició i dinar, el millor pla per celebrar la germanor de dos parròquies. La tradicional trobada Canillo-Ordino va tenir lloc ahir al matí i un centenar de veïns s’hi van acostar al Coll d’Ordino per compartir un dia a la muntanya amb els veïns de la parròquia de l’altra vall. Els costums han canviat una mica, però l’esperit de germanor continua sent el mateix. De fet, malgrat que l’activitat principal de l’esdeveniment és una cursa i tots volen guanyar, aquest no és l’objectiu principal. Així ho va destacar el conseller de Turisme i Esports del comú d’Ordino, Jordi Serracanta: “Volem eliminar una mica la part competitiva i potenciar la part lúdica de l’activitat”.
La cursa d’orientació va començar molt aviat i els participants ja estaven preparats des de les primeres hores del matí. L’objectiu era trobar les fites que l’organització havia amagat al bosc mitjançant un mapa i tornar al punt de sortida. Per tal que tot el món pogués gaudir de la competició, es va dividir la cursa en dos categories: una curta amb 10 fites pensada per a famílies i nens i una llarga de 18 fites per a joves i adults. En la categoria dels més petits, els guanyadors van ser Mar Cedo i Xavier Gil, però van ser els tercers classificats els qui van atreure la major part de les mirades. La família Cuadrado, composta per gairebé una desena de nens, van completar la cursa en una hora i 18 minuts, sis minuts més que els guanyadors. Bruno, un dels components del grup, explicava la clau del seu bon paper en la competició: “No ens esperàvem fer-ho tan bé, però hem treballat en equip”. Per la seva part, Irene, que va competir juntament amb el seu pare, tampoc pensava que podia acabar en tan bona posició i, de fet, admet entre rialles que esperava que acabarien els últims. Finalment, el resultat va ser positiu i, malgrat que va acabar molt cansada, assegura que l’any que ve tornarà a participar.
En la cursa llarga, Lourdes Garet es va imposar amb molta solvència. La seva experiència en curses de muntanya li va permetre fer un temps d’una hora i 51 minuts, és a dir, 25 minuts menys que el segon classificat. Lourdes va fer de voluntària dissabte a la cursa del tomb lauredià, la qual cosa va despertar les seves ganes de participar en la competició de la trobada Canillo-Ordino. “No esperava guanyar perquè normalment hi ha corredors amb molt nivell, però al final el més important és participar i passar-ho bé”. Un cop finalitzada l’entrega de premis, que van consistir en material esportiu de muntanya, va arribar l’hora de dinar, amb un arròs de muntanya que, en substitució del tradicional vedell, va tancar un matí de competició sana i germanor entre dos parròquies veïnes.
Un centenar de persones a la reunió Canillo-Ordino