El cost de la reconstrucció dels Serradells serà d'uns 4 milions
Conxita Marsol avança que el cost de l’obra serà força inferior al que s’havia previst inicialment, d’entre uns 7 o 8 milions d’euros
El cost de la reconstrucció dels Serradells serà d'uns 4 milions
L'import de la reconstrucció del Centre esportiu dels Serradells "no arribarà als 4 milions d'euros" va confirmar ahir Conxita Marsol, cònsol major d'Andorra la Vella. A falta d'obtenir el projecte definitiu de valoració de danys per part dels tècnics, Marsol va afirmar que l'obra a la piscina suposarà una despesa força inferior a la prevista inicialment, d’entre uns 7 i 8 milions d'euros. L'incendi, que es va declarar el passat mes de novembre va ser originat per una espurna durant els treballs de millora del recinte, i va malmetre la construcció de la coberta i la façana que dóna a la piscina exterior del recinte.
La cònsol va recordar que són les companyies d’assegurances qui assumiran la totalitat del cost de la reconstrucció. A finals de juliol “l’equip que s’encarregarà de les obres d’adequació ens entregarà el projecte” i per tant, durant els mesos d’agost i setembre s’adjudicaran els treballs mitjançant un concurs públic per poder començar a treballar a l’octubre “si no hi ha cap cosa especial”, va afirmar la cònsol.
Alternativa, parc aquàtic
Quant al parc aquàtic que es va posar en marxa la setmana passada com a alternativa al tancament de la piscina exterior dels Serradells, Marsol va manifestar que el balanç "està sent molt positiu" i "tothom està content, especialment els infants". En aquesta línia, va explicar que era una demanda que sempre havien fet els infants de la parròquia i, vist l'èxit, "alguna cosa haurem d'inventar" l'any vinent. Malgrat que Marsol no creu que al llarg dels tres mesos estivals es pugui recuperar la inversió feta, es va mostrar sorpresa per l'afluència del primer dia d'obertura, que va superar el centenar d’usuaris. "No m'ho esperava", i això "demostra que hem tingut participació". Tot i això, va expressar que "el nostre primer pensament no va ser mai que amb aquests diners es pogués amortitzar la inversió", ja que la instal·lació ha estat un servei al comú "per als abonats dels Serradells i per a la resta de ciutadans".
EL COMÚ D'ANDORRA LA VELLA COMPTARÀ AMB 23 DESFIBRIL·LADORS AUTOMÀTICS
El comú d’Andorra la Vella comptarà amb 23 desfibril·ladors automàtics a partir del setembre. El projecte, que s’ha dut a terme conjuntament amb la Creu Roja i l’empresa CardioSafe, té com a objectiu que es pugui atendre les persones que ho necessitin de manera immediata, “un temps que resulta vital quan hi ha una aturada cardíaca” va destacar Conxita Marsol, cònsol major de la parròquia. Els desfibril·ladors es van col·locar en punts estratègics, com són les dependències comunals i la grua del servei de circulació, a més “dels sis nous busos comunals que s’incorporaran al setembre”, va afirmar Marsol. Tanmateix, la cònsol va assenyalar que el personal del comú i el departament de circulació van participar en “formacions especialitzades per poder atendre els possibles pacients”. Tal com va afirmar Miquel Esteve, director general de CardioSafe, "es tracta d'una iniciativa pionera al Principat i a escala mundial" per diferents motius. D'una banda, perquè Andorra la Vella "és la primera parròquia cardioprotegida del país de manera integral", en segon lloc, perquè s’ha creat "un certificat andorrà d'espai cardioprotegit" en el qual s'estableixen els requisits que cal complir en matèria d'atenció i, en tercer lloc, perquè la capital disposa "dels primers desfibril·ladors que permeten no aturar el massatge cardíac mentre l'aparell fa l'anàlisi del ritme", i això permet "guanyar uns minuts per millorar la supervivència" dels pacients, va aclarir Esteve. Jordi Fernández, director de la Creu Roja Andorrana, va destacar la importància que "tots els comuns volguessin i fessin l'esforç de tenir desfibril·ladors a tots els edificis comunals perquè tot el país estigués cardioprotegit". En aquest sentit, va recordar que cada any a Europa es produeixen uns 300.000 infarts i que una ràpida actuació en els primers minuts és fonamental per salvar vides.