Gallardo assegura que primarà el criteri de FEDA sobre el ràfting
El ministre recorda que l’ús principal de l’aigua del llac d’Engolasters és generar energia
Gallardo assegura que primarà el criteri de FEDA sobre el ràfting
El Govern farà cas al criteri de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) sobre la manca de viabilitat del ràfting a Sant Julià de Lòria. Així ho va afirmar ahir el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, qui va explicar que l’obligació de l’executiu és primar la sostenibilitat davant el benefici econòmic. En aquest sentit, Gallardo és conscient que el ràfting és una activitat que pot ser molt lucrativa per al comú de Sant Julià, però assenyala que des del ministeri de Medi Ambient la prioritat és mantenir el cabal del riu per a la seva funció principal: generar energia. “No ha de ser un enfrontament entre les dues institucions. Entenc que el comú de Sant Julià mira per una activitat que al seu entendre pot generar ingressos, però el Govern ha de vetllar per la sostenibilitat mediambiental”, va explicar Gallardo, que va afegir que, en cas que hi pogués haver compatibilitat entre ambdues activitats “no hi hauria cap mena d'impediment”. Malgrat això, el ministre va indicar que FEDA “ha estat clara en aquest aspecte” i va manifestar que “el ministeri de Medi Ambient sempre ha defensat que el Govern no prendrà una decisió contrària al que recomana FEDA”, ja que, al seu entendre “seria una irresponsabilitat”. “Veurem com podem tancar els dossiers sense que ningú es molesti”, va concloure.
UN BALL DE TOTHOM
inuts abans de la una del migdia, molts dels centenars de cadires de plàstic que esperaven a la plaça del Poble formant un semicercle ja estaven ocupades. Ahir era diumenge i la gent de la parròquia sabia què tocava: gegants i ball del contrapàs. A la sortida de la missa major, els voltants de l’església de Sant Esteve estaven plens de vida. El mercat de la vall acompanyava un dia de tradicions que va ser beneït amb un sol que feia lluir encara més la festivitat. Centenars de persones es congreguen a la plaça del poble i, entre elles, algunes autoritats esgoten l’hora de començament de l’espectacle entre converses. Passen alguns minuts de la una i, amb el centre de la plaça ja buit, Pere López la travessa en cerca de la seva cadira. La música comença a sonar tímidament, segurament en una espècie d’assaig i poc després comença a sonar de veritat, ja sense gens de vergonya. Els primers a ballar són els nans, que s'emporten la primera ovació del dia. Només acabar, es donen pressa per treure’s els caps i les jaquetes. El sol beneeix, però també calfa. És el torn de Carlemany i Ermessenda. Els gegants fan el seu número acompanyats de les palmes dels assistents, que gaudeixen d’una tradició que fan seva en cada nota. Després, entra en escena l’esbart, que va acabar d’animar el públic amb el ball del contrapàs, una dansa que es fa més popular que mai quan veïns i autoritats irrompen en l’escenari per ballar tots junts. Enmig de l’espectacle, els polítics van passant en un exercici més de bona voluntat que de tècnica. El ball de contrapàs torna a congregar a la plaça del poble centenars de persones que no volen perdre les tradicions, ja que són una part molt important de la seva identitat. Ja ho diu la cònsol: “És important recordar d'on venim.”