reportatge
La batalla del formatge torna un any més a Arinsal
La cursa del formatge ja s’ha establert a Arinsal com una de les tradicions més aclamades per la gent. Més de 200 persones van assistir a gaudir d’una competició en què, malgrat haver-hi només un guanyador, tots els participants s’emporten un formatge a casa.
La batalla del formatge torna un any més a Arinsal
Falten alguns minuts per a les set i mitja de la tarda i la pista de les Marrades d’Arinsal està plena de gent que no vol perdre’s el peculiar espectacle que és a punt de començar. Alguns fan prediccions, altres simplement observen i molts tenen el mòbil a la mà, preparat per gravar possibles caigudes. Tothom espera que comenci la cursa del formatge.
La premissa de la competició és simple: consisteix a atrapar un formatge que es llança rodant des d’un pendent. Importada des d’Irlanda, aquesta curiosa cita ja s’ha establert a Arinsal com un clàssic de la festa major. Set anys després de la primera edició, l’esdeveniment desperta cada vegada més l’interés de veïns i turistes, que omplen els voltants de la pista com a espectadors i alguns fins i tot s’animen a participar-hi. És el cas del Xavi Alsina, que amb la victòria d’aquest any revalida la condició de campió de la cursa del formatge que va adquirir fa un any. Una vegada acabada la cursa, els participants i els membres de la comissió de festes s’ajunten per revisar les fotos que han fet aquests últims. No volen veure si han sortit bé, sinó esbrinar qui ha estat el guanyador. Efectivament, són ‘foto finish’. La comissió de festes captura el final de la cursa des de diferents angles per assegurar-se que es corona el veritable guanyador. Enguany, la cursa oferia pocs dubtes. El bicampió va arribar el primer al formatge i el va abraçar com si fos un familiar proper. “Ens han dit que guanyava qui es tirava a agafat el formatge i això he fet”, va explicar.
El públic viu la cursa com si es tractés d’una de Fórmula 1 o de MotoGP. Abans que competissin els grans, una trentena de nens van estrenar la baixada. Ho van haver de fer en diferents rondes perquè era impossible fer una única cursa amb tota la canalla alhora. Des de la comissió de festes expliquen que cada vegada s’hi apunta més gent i que la cursa del formatge és una activitat que agrada a tothom. A Irlanda, país d’origen de la peculiar competició, els pendents són més llargs i pronunciats. “Allà sí que hi ha perill”, explica un membre de la comissió. També augmenta la perillositat el fet que l’herba sigui mullada, perquè rellisca i es fa molt difícil mantenir la verticalitat. En aquest sentit, el dia d’ahir va ser idoni perquè els indecisos s’animaren a participar en la cursa. Tot i que el terreny està sec, l’última cursa dels nens té un parell de caigudes ja a la part final de la baixada. Per si de cas, sanitaris de la Creu Roja vigilen la cursa preparats per intervenir si és necessari.
El formatge que es llança és de plàstic, però en acabar la competició arriba el de veritat. Els tres primers classificats dels nens guanyen un formatge cadascú, el més gran per al guanyador. La resta s’emporten tots una bossa de llaminadures i una samarreta. Els grans, per la seva banda, s’emporten una altra samarreta commemorativa i un formatge només per participar, a més d’una ampolla de vi o sidra i un sopar pagat per Vallnord en el cas del guanyador. Com diuen, el més important és participar, encara que hagis de córrer per un pendent i llançar-te a agafar un tros de plàstic. El que sigui pel formatge!