Els cementiris s'omplen de vida i de sentiments contraposats per la tradició

És el cas que critica la Maria Victòria, que des que es va morir el seu marit, no ha tornat a trepitjar el cementiri per portar flors: “Aquest dia em sembla una hipocresia. He vingut a veure com estava el nínxol, però no haig d'anar al cementiri per recordar-lo.” De la mateixa manera que hi ha gent com la Maria Victòria que prefereix no anar al cementiri perquè creu que no serveix de gaire, n'hi ha que no hi van perquè estan molt enfeinats. “Estic molt ocupada i vinc pocs més dies que el de Tots Sants, tot i això la meva germana ve gairebé cada setmana i té el nínxol ben arreglat”, va explicar la Nati, que va afegir que quan va al cementiri, sempre porta flors naturals. Així mateix ho fa també l'Enriqueta que es va passar pel cementiri, com cada mes, per portar flors al seu difunt: “Al principi venia cada dia, ara ho faig sovint, però no tant. Entenc que hi ha gent que no viu aquí i només puguin destinar aquest dia per venir a veure els seus morts”.

Les flors són l'única mostra d'afecte que, històricament, han destinat els vius als seus morts. Hi ha moltes maneres de recordar a un difunt, a Europa els plorem, però a llocs com a Mèxic, el dia de Tots Sants és una festa en honor a aquella persona que falta. En tot cas, els crisantems, les roses i els clavells sempre estan presents i ja és tradició anar durant la setmana a la floristeria a buscar el ram. “Avui estan venint les persones que van a última hora, però els últims dos dies ha vingut molta gent i, gairebé tothom va venir fa una setmana a escollir quina flor volia per al ram”, va explicar la Paula, encarregada de la floristeria Naturals, que també va recalcar que, tot i que les flors de plàstic es venen durant tot l'any, les naturals agafen força sobretot en aquestes dates. Amb les noves generacions, els enterraments laics estan agafant força. La gran diferència amb els cristians és que no hi ha missa i la cerimònia no està encapçalada per cap membre de l'església, sinó que l'oficialitzen els amics i la família, que el recorden a través de discursos. Al país, el mercat tot just comença a créixer: “No se’n fan gaires perquè tenim un problema d’espai. No tenim un local apropiat on fer una cerimònia que no sigui religiosa en condicions”, va dir Esperança Somoza, col·laboradora de la funerària Pompes Fúnebres.