La capital confia que el TC li doni la raó en el litigi amb Sant Julià de Lòria

Tot ve per una disputa entre les parròquies, que mai havien definit de manera reglamentada el límit entre totes dues. En aquest sentit, el planejament urbanístic presentat el 2017 per la capital, i que situava més a prop de Sant Julià de Lòria el límit entre les dues parròquies, diferia del presentat pel mateix comú l’any 2007.

Marsol va afirmar que entenen “que els límits que es van presentar el 2007 no eren correctes”. A més a més, va afegir que han parlat “amb molta gent de la parròquia i ens han confirmat que els límits correctes són els que vam plantejar en el nou POUP”. El ter­reny en litigi fa referència a una zona que va més enllà de la de la Margineda.

Un problema que ve de lluny

Aquest nou episodi forma part d’una disputa que ve de fa anys. El litigi actual, concretament, es va iniciar quan el comú de Sant Julià de Lòria va impugnar el decret pel qual Andorra la Vella va aprovar la modificació del planejament urbanístic, que incorporava els terrenys en litigi, i contra l’acord de la comissió tècnica d’Urbanisme que el va validar.

En la sentència dictada, els magistrats del Tribunal Superior precisament es basen en el pla d’ordenació urbanístic parroquial (POUP) de l’any 2007 per anul·lar el que es va elaborar el 2017, i qualifiquen l’actuació del comú d’Andorra la Vella com a “unilateral”.

Cal recordar que la sentència del Tribunal Superior no entra en la discussió del sòl urbanitzable, ja que els dos planejaments del comú de la capital els situa en el mateix lloc. En canvi, sí que discuteix la franja de sòl no urbanitzable, que diu que cal tornar a la zona que va establir el POUP d’Andorra la Vella del 2007. Tot i la continuació del litigi, Marsol també va afirmar que la franja en disputa “no afecta el funcionament habitual de la parròquia”, ja que són uns terrenys, majoritàriament, de caire rústic.

Però, la disputa judicial entre les dues parròquies es remunta al 2012. Any en què el comú lauredià es va adjudicar els terrenys en litigi, que són els que s’estenen des del pont de la Margineda fins on es troben els magatzems Vidal, quan va acordar aprovar la delimitació del polígon d’actuació de la Margineda.

En el seu moment, aquest conflicte d’interessos entre les dues entitats comunals ja va acabar al Tribunal Constitucional, que va decretar en el seu aute que la resolució d’aquesta problemàtica entre els comuns s’havia de dirimir a les instàncies civils.

D’aleshores ençà, ni la corporació d’Andorra la Vella ni la laurediana havien concorregut a la judicatura civil, deixant sense atendre la problemàtica i obviant el que el Tribunal Constitucional els havia marcat per tal de resoldre, de manera definitiva, la titularitat de la zona en qüestió.

La delimitació entre les diferents parròquies és una casuística que es podria donar en altres casos en el futur. Cal recordar, en aquest sentit, que són poques les parròquies que tenen els límits territorials perfectament delimitats. Malgrat això, les disputes tan sols es donaran en els casos que els futurs plans d’ordenament urbanístic parroquial entrin a ter­renys que vagin més enllà dels límits històrics, que tot i no estar escrits sempre s’havien donat com a bons.