La Batllia ha d'admetre la querella d'Apapma pel sobrecost del forn
El Constitucional resol que s’ha vulnerat el dret a la jurisdicció de l’entitat ecologista i obliga el tribunal a examinar la denúncia interposada
La Batllia haurà d’admetre a tràmit la querella que Apapma va interposar pel sobrecost de 22 milions d’euros en la construcció del forn incinerador. La jurisdicció ordinària ho haurà de fer obligada pel Tribunal Constitucional, que ha resolt que es va vulnerar el dret a la jurisdicció de l’entitat ecologista Apapma en no admetre a tràmit la denúncia que va interposar. Tot plegat arrenca el setembre del 2017 quan Apapma, després d’haver obtingut i estudiat l’auditoria externa que es va fer amb relació a l’aixecament de la planta incineradora, va decidir interposar una denúncia a la Batllia per les presumptes irregularitats detectades. Ho va fer contra persona desconeguda, en no poder acreditar a qui eren imputables les presumptes males praxis. La Batllia va arxivar aquella primera denúncia al·legant la prescripció dels fets objecte de denúncia. Apapma va reaccionar amb una doble acció legal: un recurs d’apel·lació contra aquella decisió davant del Tribunal de Corts i una nova demanda, en format de querella, a la Batllia. Cap de les dues van ser admeses a tràmit.
El TC conclou que si bé el primer arxiu de la denúncia estava fonamentat “sense arribar a conclusions arbitràries o absurdes per ser contràries a criteris lògics o jurídics”, la inadmissió a tràmit del recurs d’apel·lació i de la querella “van privar la part recurrent de la decisió definitiva per part d’un tribunal d’instància superior”. I aquí s’hauria vulnerat el dret a la jurisdicció, segons l’Alt Tribunal. Una vulneració que comporta que la Batllia hagi d’admetre a tràmit i estudiar la querella interposada. L’Alt Tribunal deixa clar, però, que serà la Batllia que “en l’exercici de la seva competència exclusiva de seleccionar, d’interpretar, de discernir i d’aplicar la legislació ordinària, consideri que ha de procedir, o no, a noves diligències”, i determini si els fets apuntats per la querella són, o no, constitutius de delicte i si estan o no ja prescrits.
A través d’un comunicat penjat a la seva pàgina web, el president de l’entitat ecologista, Carles Iriarte, es va mostrat confiat que “finalment la Batllia procedeixi a investigar els fets que vam denunciar en la nostra querella, per tal de poder esbrinar amb detall les circumstàncies que van envoltar la construcció del forn incinerador i que es puguin depurar les eventuals responsabilitats penals”. En declaracions posteriors, Iriarte va manifestar que després de la resolució del Constitucional “estem satisfets perquè reconeix que s’estaven atacant els nostres drets fonamentals, que poden ser els de la societat en general perquè li pot passar a un ciutadà”. El president va insistir que el que els mou és que s’esclareixi si hi va haver o no activitats delictives, “que es faci net i que no torni a passar”. El màxim responsable de l’entitat ecologista va apuntar que l’auditoria “elaborada per una reconeguda firma deixa dites tot un seguit de coses que qualsevol persona pot dir que no són correctes”, i va insitir que “volem aclarir què va passar i ha de ser un batlle qui ho valori”.
En la denúncia interposada davant la Batllia, la representació lletrada de l’entitat ecologista apuntava possibles delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, de prevariació en la funció pública, de corrupció i de tràfic d’influències i de malbaratament de cabals públics, entre d’altres. Iriarte va apuntar dades com els dos milions d’euros dels quals no constarien factures i va insistir que el temps els ha donat la raó sobre una planta que està sobredimensionada.