Almesquera en perill

A prop de l’extinció a Andorra. Aquesta és la situació de l’almesquera o rata mesquera, una espècie de talp semiaquàtic endèmica iberopirinenca. Així s’indica en els resultats preliminars de l’estudi realitzat pel Govern sobre l’estat de conservació de l’almesquera al Principat en relació a la qualitat dels rius que va ser presentat el 4 i 5 de desembre passats en el marc del col·loqui final de conclusions del Programa LIFE+ Desman en què es van donar a conèixer les conclusions de diferents estudis sobre aquest animal. La principal conclusió de l’estudi és que l’almesquera està patint un decreixement molt important de les seves poblacions als rius andorrans. La possible extinció a la Valira del Nord, ja observada a l’estudi realitzat per Pere Aymerich l’any 2017, podria explicar-se per un possible efecte del constant creixement urbanístic. No hi ha dubte, s’assenyala a l’estudi, que tots els excrements de l’animal (la recerca d’aquests és la manera habitual de detectar la presència de l’almesquera) s’han trobat en trams de rius naturals (amb una tendència positiva en trams amb una gran quantitat de refugis, amplades i fondàries importants), i la majoria, lluny de qualsevol influència humana (tendència positiva en trams no canalitzats i lluny de captacions). S’arriba a aquesta conclusió després que enguany s’hagi realitzat un estudi de seguiment d’almesquera a nombrosos trams dels diferents rius d’Andorra amb l’objectiu de veure’n la seva evolució, identificar les possibles amenaces o causes de regressió i poder proposar certes mesures de gestió per tal de millorar-ne l’estat de conservació. Tal i com va passar a l’estudi realitzat el 2017, enguany s’han detectat dos zones clares de distribució de la rata mesquera. La prospecció d’excrements va resultar positiva a tots els trams del riu Madriu, i a un punt del riu d’Ós. A l’estudi s’explica que els paràmetres que semblen tenir una relació amb la presència d’almesquera són la disponibilitat de refugis, la llargada del riu, la distància a la primera infraestructura humana, la variació d’amplada, l’amplitud mitjana i la fondària màxima. A més, s’observa un rebuig als trams canalitzats i als que presenten captacions o discontinuïtats a una distància pròxima. Per a la conservació de l’espècie es creu que la Vall del Madriu juga un paper molt important i és per això que l’estudi considera que és on s’hauria d’establir un pla de gestió que lluités pel manteniment de la naturalitat i l’estat salvatge que caracteritza la zona. També es creu interessant treballar amb un pla de gestió al riu d’Ós ja que la població d’almesqueres s’ha vist molt afectada en els darrers anys. L’estudi també incorpora algunes de les mesures de gestió a tenir en compte com són dimensionar la població (mitjançant genètica individual) per tal de conèixer les zones més sensibles i poder-hi corregir els impactes causats, el control de les captacions existents i futures, el control dels cabals ecològics i la recuperació d’hàbitats favorables. El treball no assenyala quants exemplars d’almesquera hi ha al país.