Un relat molt andorrà

Una plaça convertida per la representació del naixement de Jesús i més de 300 persones per veure-ho. Aquesta va ser la primera impressió del pessebre vivent d’Escaldes-Engordany, un esdeveniment que va comptar amb la participació de més de 100 actors i actrius que durant més de quaranta minuts van explicar la història bíblica acompanyada de diàlegs, monòlegs, però sobretot nadales, música i danses populars. En un mateix espai, s’hi van poder veure les diferents escenes típiques en un pessebre vivent, és a dir, des dels pastorets fins als àngels que adoren Jesús, passant per l’infern i l’estable on se situen Maria, Josep i el nadó acabat de néixer. Però no només això. Enguany, la direcció artística, arribats a la sisena edició de l’espectacle, va preparar nous personatges lligats a la història del país i al món de la neu. En aquest sentit, una de les escenes més còmiques va ser la conversa entre un noi i una noia que parlaven de l’esquí, del passeig “on hi ha les botigues” i del pessebre vivent de fa uns cinquanta anys, “quan els veïns donaven el que tenien perquè es pogués dur a terme la representació”. Les ofrenes a la verge Maria i Sant Josep també van deixar entreveure menjars típics i embotits del territori, i entre el públic, es podia escoltar més d’una veu demanant que li deixessin provar. El pessebre va tenir tres funcions, una divendres al vespre i dues ahir, com també moltes hores de preparació, que van deixar unes mil persones de públic, malgrat que divendres va ploure. Així ho va explicar el conseller de Cultura escaldenc, Salomó Benchluch, per al qual enguany han estat les últimes funcions amb el càrrec. “És una meravella veure com tot el poble s’ajunta per crear projectes tan bonics i que han costat de tirar endavant.” De fet, durant la funció es van poder veure moltes edats diverses, des dels quatre anys fins passats els vuitanta. “Espero que pugui continuar molts anys més”, va afegir el conseller. A més a més, va al·legar que “malgrat que aviat ja no seré conseller, no vol dir que em deixi d’implicar amb els projectes. Escaldes és la meva parròquia i vull continuar formant part de tot el que pugui, com he fet fins ara”. A l’espai també hi havia paradetes que venien xocolata calenta i dolços per fer passar una mica el fred. A més a més, al final de la representació es va servir vi calent per a tots els assistents, que van gaudir d’un espectacle familiar de llums i color, però sobretot molta màgia.