La màgia dels Reis omple els carrers

Rumba, batucada i nadales. Aquesta va ser la carta de presentació dels Reis Mags de la capital i d’Escaldes-Engordany, que van fer trontollar les milers de cares il·lusionades per l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar en una nit màgica, i de les més esperades tant per grans com per xics. Setze carrosses van omplir les avingudes Meritxell i Carlemany i els carrers de les dues localitats amb colors vius i intensos que no deixaven indiferent la vista de ningú. El rei Melcior o el rei blanc va ser el primer a aparèixer, tal com marca la tradició, amb el seu carruatge majestuós amb un unicorn gegant. El qui no va passar desapercebut va ser Gaspar o el rei ros, ja que al llarg de la rua va portar ritme i molta “marxa” per a tothom (fins i tot la carrossa es movia mentre la seva comitiva ballava al ritme de rumba). També ho va fer Baltasar, el rei negre, que va ser l’encarregat de tancar una desfilada de gairebé mig quilòmetre de llargada, on es van poder veure molts personatges coneguts popularment com el Bob Esponja, Aladdin o els ninots de Toy Story, tots amb el seu carruatge i acompanyats de centenars de nens i nenes que anaven vestits segons la temàtica. En total hi van participar 500 persones entre reis, patges i organització. Tots ells repartint caramels, sense gluten, que van deixar els carrers i les bosses dels assistents plenes. Fins i tot alguns optaven per obrir un paraigua i posar-lo del revés perquè s’anés omplint. Andorrans, espanyols, francesos i de molts altres països es van aplegar per veure tres de les persones més importants per als infants en el dia d’ahir. Com va ser el cas de l’Edurne, de la Seu d’Urgell, que acompanyada dels seus pares es mostrava ansiosa per l’arribada dels reis. Però ella no va ser l’única. El Biel, acompanyat de la seva mare, l’Estel, amb només dos anys i mig d’edat, es quedava bocabadat cada vegada que alguns dels seus personatges preferits apareixien. També la Thaïs i la Vicky, que viuen a la capital, van esperar amb els seus pares i avis més de trenta minuts, amb una mica de fred, per poder veure la cavalcada des de pràcticament primera fila. Fins i tot n’hi havia que ja no eren tan petits, com la Marta i el Jordi, de Vilanova i la Geltrú i que ja fa alguns anys que pugen a veure la cavalcada al Principat, tot i no tenir petits a casa. És que la il·lusió i la màgia, per “molt que siguis gran no s’ha de perdre” assegurava la Sandra, de Sant Julià de Lòria. Així doncs, tot i que a hores d’ara ja està tot servit, és a dir, els qui s’han portat bé avui tindran regal i els qui no segurament una mica de carbó, tots els infants i també algun pare asseguraven que s’havien portat molt bé i que tindrien “allò que havien demanat”, tot i que altres, en canvi, no es mostraven gaire convençuts del que avui els esperava.