L'anterior majoria va concedir una excedència a Grau abans de plegar

El nou equip de govern escaldenc no ha matingut cap dels treballadors lligats a l’anterior corporació amb contractes de relació especial, situació que va generar un cert rebombori atès el perfil tècnic d’alguns d’ells. La cònsol major, Rosa Gili, va voler deixar clar i precisar ahir que “no hem fet fora ningú” perquè a tots se’ls acabava el lligam laboral el mateix dia que plegaven aquells que els havien contractat, el 31 de desembre, tal com estableix la Llei de la funció pública per a aquest tipus de relació contractual. “No teníem cap relació laboral, cap vincle amb aquestes persones”, va manifestar Gili. Tampoc no s’ha renovat el secretari, Àngel Grau, ara al comú d’Andorra la Vella. A Grau, va explicar la cònsol, l’anterior equip de govern li va concedir una excedència abans de marxar. Moviment que va “sobtar” els nous mandataris. Gili va exposar, sobre Grau, que se’ls havia comunicat que era funcionari i que estava a dos anys de jubilar-se. La decisió de rellevar-lo de les funcions de secretari estava presa perquè “teníem al cap una persona altament qualificada, Cerni Escalé, que sí que estava en capacitat de fer tot el mandat com a mínim. A més a més, el càrrec de secretari general és un càrrec de confiança”. No obstant, afegeix, amb Grau “nosaltres comptàvem que es quedaria a la casa, ajudant a fer el traspàs d’informació”, però abans de plegar l’anterior majoria li va donar una excedència. Gili assegura que se’n van assabentar per l’acta de la junta de govern que Cèlia Vendrell va rebre com a encara consellera de l’oposició i que “el 28 de desembre [el dia de la presa de possessió] ningú no ens va dir res d’això”. Precisament ahir un edicte al BOPA oficialitzava la incorporació de quatre càrrecs de confiança a l’equip de Gili: Ferran Rabanaque (assessor d’estratègia, comunicació i protocol), Montserrat Martell (assessora de programes estratègics), Beatriz Pintos (assessora de finances) i Pilar Zuñiga (assessora d’administració i gestió). La cònsol escaldenca els va qualificar de professionals preparats, amb un currículum que els avala, de molta confiança i capacitats per treballar de manera transversal. En aquest sentit, va indicar que concep els càrrecs de relació especial com “aquelles persones que t’han d’ajudar a prendre les bones decisions de cara al benefici de tots” i va llençar un retret als antecessors: “Crec que aquesta figura potser no s’utilitzava per allò que havia estat concebuda.” La política escaldenca va lamentar que sota aquest lligam laboral hi hagués professionals que exercien feines tècniques. “Em sap molt greu per aquestes persones i crec que aquí segurament l’equip anterior no els va fer cap favor al no obrir un edicte i donar-los l’oportunitat de tenir una plaça consolidada.” La voluntat de la nova majoria és, en relació amb el personal, “saber quines són les necessitats i davant una necessitat contrastada el que volem és fer un edicte i que això acabi en una feina fixa”.