Els comuns deixen de cobrar pel cartró
Les corporacions no percebran els 15 euros per tona que estipulava el contracte amb l’adjudicatària del servei
Els comuns deixen de cobrar pel cartró
Els comuns percebien 15 euros per tona recollida de paper o cartró. Així ho estipulava el contracte amb l’adjudicatària, Pirinenca de Serveis, però les corporacions han acordat introduir-hi una addenda per deixar de percebre cap quantitat econòmica mentre es perllongui la crisi que viu actualment aquest sector i que fa que tinguin serioses dificultats per col·locar el material i vendre’l. Andorra la Vella va aprovar dijous passat durant la sessió de comú aquesta modificació del contracte, consensuada en reunió de cònsols, i un tràmit que faran totes les corporacions. “Deixem en stand-by aquest contracte fins que el sector es recuperi”, va exposar el cònsol menor de la parròquia, David Astrié.
L’Associació de Gestors de Residus (Agreda) ja va alertar de la problemàtica fa mesos i d’ençà de l’avís la situació s’ha agreujat. El president de l’entitat, Miquel Àngel Armengol, va explicar que de fet acudiran a la propera reunió de la taula del Pla Nacional de Residus (PNR) per exposar la problemàtica perquè la destinació del material, Espanya, “ens els deixa baixar molt en comptagotes i econòmicament ja no és viable baixar-lo perquè ja quasi no es paga”. Armengol va especificar que hi ha un “col·lapse” perquè els gestors habituals tenen un gran sobreestoc i ja no s’absorbeix tot això que es genera. De fet, si el mercat havia pagat per tona més de 100 euros, ara no arriba a 20, especifica, amb la qual cosa no es cobreix ni el cost del viatge cap a l’estat veí del sud. La problemàtica té origen en el moment que la Xina, que n’era el primer receptor, va decidir no acceptar-ne més. Alternatives com l’Índia van prendre la mateixa determinació. Armengol va indicar que l’acord amb els comuns “ajuda” però insisteix que la situació ja transcendeix el cost. L’empresari va indicar que la situació està provocant que alguns dels gestors que fan tasca d’emmagatzematge i tractament del material s’estiguin plantejant tancar per les dificultats que travessa el negoci.
Fa un any, quan Agreda va llençar la primera alerta, des del ministeri es va reaccionar asseverant que la situació no era pas crítica encara i que la recollida estava garantida perquè hi havia un contracte vigent amb els comuns. Ara ja se n’han renegociat les condicions i caldrà veure si sorgeix alguna mesura més en el marc de la taula del PNR. En el seu dia, Marc Rossell, secretari d’Estat de Medi Ambient, va apuntar a possibles alternatives com ara responsabilitzar els productors, a banda de recordar els esforços que es fan en digitalització per reduir paper.
LA VOLUNTAT DE LA REDUCCIÓ
Els consellers socialdemòcrates al comú de la capital van proposar després que es plantegés aquesta situació a la sessió de consell la necessitat de dur a terme un pla de sostenibilitat en l’àmbit dels residus a la corporació, començant per la reducció de paper. En aquest sentit, el conseller de la majoria, Gerard Estrella, va assenyalar que ja és una qüestió en què s’està treballant i que està relacionada amb el procés de digitalització de l’administració, que ha de conduir a una reducció notable de l’ús del paper. Estrella va asse-nyalar, però, que es tracta d’“un procés llarg”.