El comú assoleix 1,3 milions de superàvit
La minoria s’absté en la votació de la liquidació, que creu que “s’ha d’agafar amb pinces”
El comú de Sant Julià de Lòria va aprovar ahir al matí en sessió ordinària la liquidació del pressupost del 2020. Els comptes estableixen un superàvit de poc més d’1,3 milions d’euros i una reducció total de l’endeutament del 15% respecte del 2019. Els nou consellers de la majoria, de terceravia-Unió Laurediana, van votar-hi a favor, mentre que els tres de la minoria, de Desperta Laurèdia, s’hi van abstenir.
En el seu torn per argumentar l’abstenció del grup de Desperta Laurèdia, el conseller Cerni Cairat va afirmar que la xifra de superàvit presentada per l’equip de govern “s’ha d’agafar amb pinces”, ja que, en la seva opinió, aquesta diferència positiva entre els ingressos i les despeses s’explica perquè s’han computat uns 2,1 milions d’euros que corresponen a obres adjudicades a final del 2020 en els comptes d’aquest any. Si aquestes despeses s’haguessin inclòs en la liquidació del 2020, els comptes s’haurien tancat amb un dèficit de 800.000 euros.
Per la seva banda, el cònsol major, Josep Majoral, va destacar en la seva intervenció per defensar els comptes el “gran esforç de contenció” de les despeses que han fet “tots els departaments” de la corporació comunal. En declaracions al Diari, Majoral va afirmar que “no s’hi val a criticar la xifra de superàvit”, amb referència que alhora recriminar a l’equip de govern “que no hagi injectat diners a l’economia”. En aquest sentit, Majoral va recordar que la decisió de l’equip de govern de no incloure les despeses de 2,1 milions en la liquidació del 2020 s’ha fet seguint els estàndards de comptabilitat, i va remarcar que aquestes partides “tindran un impacte positiu en l’economia de la parròquia”.
Menys deute
La corporació va tancar l’exercici de l’any passat, marcat per la crisi econòmica derivada de la pandèmia de Covid, amb un deute de 19,6 milions, 1,2 menys en relació amb la xifra del 2019, que va ser de gairebé 20,9 milions. En termes percentuals, el sostre d’endeutament va quedar fixat l’any passat en el 140%, mentre que el 2019 la xifra va enfilar-se fins al 155%.
La contenció pressupostària no ha convençut la minoria. En declaracions al Diari, Cairat va afirmar que “en moments de crisi” és necessari que el comú “inverteixi en el teixit empresarial”. El líder de Desperta Laurèdia va emplaçar l’equip de govern a fer-ho enguany, encara que s’hagi d’endeutar.
Pel que fa als ingressos, els comptes del 2020 estableixen una injecció de 14, 2 milions a les arques comunals, el 94% del previst en el pressupost. Pel que fa a les despeses, el total liquidat ha estat de 12,8 milions, una xifra que suposa un 72% d’execució.
CAIRAT CRITICA LA DIFERÈNCIA ENTRE ELS DINERS PER A NATURLANDIA I LES AJUDES A EMPRESES
El conseller de Desperta Laurèdia Cerni Cairat va criticar ahir la diferència entre els més de 800.000 euros que el comú de Sant Julià va injectar l’any passat a Camprabassa, la societat matriu que gestiona Naturlandia, i els 400.000 euros que s’ha aportat via exempcions fiscals al teixit empresarial de la parròquia per ajudar-lo a afrontar les conseqüències derivades de la pandèmia. Cairat va qualificar aquesta diferència de “greuge comparatiu” per a les empreses lauredianes, les quals “han patit molt arran de la pandèmia”. El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, va respondre que s’han injectat els diners necessaris a Naturlandia per pagar les nòmines i eixugar el deute, una “responsabilitat” que el comú de Sant Julià “té l’obligació d’assumir”. L’aportació comunal a Naturlandia és, de manera recurrent, un punt de contenció entre l’equip de govern i la minoria de Sant Julià de Lòria. Ja a mitjan desembre de l’any passat Cairat va qüestionar, en la sessió del consell de comú que va aprovar els pressupostos del 2020, la partida comunal dedicada al parc temàtic. D’altra banda, el líder de la minoria va afirmar ahir al Diari que el comú de Sant Julià hauria d’aprofitar la crisi del sector turístic arran de la pandèmia per posicionar la parròquia com un pol de l’economia del coneixement.