L'aplec de Canòlich torna a bategar

Un any d’absència al santuari ha estat suficient per tornar a copsar el sentiment de felicitat que suposa per als lauredians poder celebrar en germanor el tradicional aplec de Canòlich, enguany marcat pels protocols sanitaris derivats de la Covid-19. “Contemplar novament l’estimada Verge de Canòlich ha servir per trencar murs que ens separen i divideixen. Més enllà de les diferències que tinguem, aquesta és una església de reconciliació”, va pronunciar el mossèn Pepe Chisvert durant la missa de les 12 del migdia. Amb un record per als que ja no hi són, el mossèn va fer especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables. “Si piquen a la porta de casa nostra, que es puguin trobar amb un cor obert perquè puguin viure amb dignitat i qualitat de vida”, va subratllar Chisvert, que va recordar que la pandèmia “ens ha ajudat a valorar el que és important i el que és secundari”. Precisament per aquest motiu, va demanar als feligresos “carregar les butxaques d’alegria i tendresa” en una jornada marcada en el calendari.

El cònsol major, Josep Majoral, es va mostrar emocionat davant la congregació de lauredians “en el dia més especial de l’any”. “Recordo quan era més jove que el fet de pujar a dormir a Canòlich era tota una festa”, va assenyalar. Amb la Covid-19 encara a la retina, Majoral va destacar “la fe” dels lauredians en la Mare de Déu de Canolich. “Al darrere d’aquesta germanor, personalment, hi vec la solidaritat i la unió del poble que hem tingut durant la pandèmia”, va expressar. Al seu torn, el conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, va destacar “l’arrelament” de la tradició a la parròquia, que tal com va mencionar el mossèn complirà 800 anys el 2023. “Serà un gran motiu de festa”, va apuntar Cairat, que va verbalitzar “la il·lusió” de tornar a pujar al santuari. “Esperem que a poc a poc anem tornant a la normalitat, que la vacunació vagi avançant i que l’any que ve puguem celebrar Canòlich lliure de Covid”, va dir.

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va reivindicar l’alegria de poder tornar estar present al santuari i compartir moments “d’il·lusió” amb els feligresos. “Malgrat l’atzucac d’aquest darrer any i mig, a poc a poc reprenem la nostra vida quotidiana que tan anhelàvem i recuperem aquelles tradicions que al final són les que ens fan únics i diferents”, va glossar. En darrer lloc, el president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, va recalcar que pujar al santuari “és sempre molt emotiu”. “Canòlich és una festa acollidora i tant de bo aquest malson que hem tingut el puguem anar deixant enrere”, va concloure Pintat. Entre les autoritats, a la missa també van assistir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, o els parlamentaris Oliver Alís i Carine Montaner.

REPORTATGE

El retorn al santuari Ser aquí és important perquè això vol dir que anem a millor i que, malgrat les mesures sanitàries, la gent es pot reunir”, expressa la Vanesa Louzao, que ja porta a l’esquena més d’una desena d’edicions assistint al tradicional aplec de Canòlich. Com a persona que ha nascut i viu a Sant Julià, el darrer dissabte del mes de maig és una data en vermell en el calendari lauredià, raó per la qual dona molta importància al fet que puguin haver celebrat la jornada al santuari. “Per als que som de la parròquia, hem d’ensenyar als nens més petits aquesta tradició perquè puguin coneixer-la i no es perdi pel camí. Esperem per això que l’any que ve ho puguem gaudir com sempre”, remarca Louzao, que recorda que enguany hi ha familiars que “encara no han pujat perquè no estan bé”. Per aquest motiu, desitja que “el maleït virus s’acabi ja”. Una petició compartida per molta gent, com la Celine Fernández, que demana “molta salut i que el coronavirus s’en vagi perquè necessitem llibertat”. Asseguda a la gespa, comenta que des de petita li han incultat a nivell familiar la importància de ser a l’aplec de Canòlich. “És un dia de Sant Julià on hi ha tothom del poble i és molt guai ser aquí. Sento molta alegria de poder sortir de casa i veure que tot a poc a poc va millorant”, manifesta. Sense les imatges d’aglomeracions prepandèmiques, la resposta dels lauredians va superar les expectatives previstes pel comú.