L'ordinació del Madriu veta la construcció però no allotjaments turístics

Els cortalans del Madriu són conscients que el seu pes (1%) és molt minse com per poder influir en les opinions dels quatre comuns. Escaldes hi té el 80% del seu territori i creuen que la nova corporació hauria de defensar amb contundència els interessos de la parròquia. En resum, les reclamacions no varien: poder accedir a les seves propietats en vehicle, reformar l’accés empedrat però només per a ús particular dels cortalans i poca cosa més.

Això sí, els ha causat molta estranyesa que l’ordinació que recentment ha aprovat la Comissió de Gestió permeti la construcció d’allotjaments turístics més amunt del refugi de l’Illa, segons ha pogut saber el Diari. Els cortalans consultats pel Diari no ho entenen: “Es deixa clar que estan prohibides noves construccions”, i hi veuen una contradicció que fa aixecar les seves suspicàcies, com també que l’endemà d’aprovar-se l’ordinació el Comú d’Encamp s’hagués apressat a donar-li el vistiplau. Cal aclarir que tot s’ha de decidir de forma consensuada entre els quatre comuns implicats: Escaldes-Engordany, Encamp, Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella.

Defensen que la Unesco no veta el camí, sinó que demana una estratègia d’accés a la vall que asseguri el manteniment, la seguretat o els treballs per mantenir les estructures de quilòmetres de pedra seca. Són una trentena de cortalans que demanen fer servir l’accés rodat per arribar a les seves propietats i no haver de pujar amb un vehicle de tracció animal o un helicòpter si han de fer obres, “que només pot fer algun propietari adinerat”. En els seus arguments recorden que el label de la Unesco es basa en el fet que la vall és patrimoni cultural de la humanitat, no un bé pel seu valor natural, “i això vol dir que la vall s’ha esculpit d’aquesta manera gràcies a l’empremta que hi ha deixat l’activitat de l’home”.

També reclamen estar representats a la comissió de gestió, no només a l’assessora, i lamenten que el pla de gestió va arrencar amb un pressupost “ridícul” que bàsicament “donava per pagar el sou” de la directora executiva de la Comissió Gestora, Susanna Simon, a qui veuen com una de les impulsores de vetar l’accés rodat.

Consultor extern

Aquests cortalans, que afirmen que expressen la veu de la majoria, estan dolguts perquè quan el 2012 va venir un consultor extern de la Unesco, “se’l va condicionar per fer-li creure que els cortalans som els dolents de la història”. Aquest expert va reconèixer, comenten, que només hi havia com a solucions un telefèric o passar pel camí. “Nosaltres vam proposar ajuts per mantenir l’empedrat, eixamplar l’accés per a ús només privat i permetre els vehicles elèctrics”.

També es queixen que se’ls va deixar sense aigua perquè tota es desviava cap a Engolasters, “però tenim els nostres drets de regants i s’ha deixat un cabal ecològic”, puntualitzen. Els propietaris recorden que el 2004 el comú d’Escaldes va aprovar la rehabilitació de la carretera fins a Ràmio, i denuncien que el pla de gestió “no té gens a veure amb el document que es va presentar amb la candidatura a la Unesco”.

I avisen: “Sense possibilitats de conservar les bordes, aquests cauran, ens multaran i si no paguem ens expropiaran.” Reclamen “simplement que se’ns tingui en compte”.

REPORTATGE

Uns estranys sabotatges El debat sobre la carretera del Madriu o, com a mínim, fins a Ràmio, no és d’ara. Quan el cònsol Jacint Casal va construir la carretera d’Engolasters ja tenia al cap reformar també la del Madriu, però el projecte no va prosperar. El seu fill, cònsol del 1991 al 1999, va començar a realitzar les obres per eixamplar i fer una carretera més accessible per als cortalans, però aquests expliquen que curiosament les màquines que havien de treballar en l’obra van ser objecte de diversos sabotatges i fins i tot d’un intent de cremar-ne una. Casal hi va acabar renunciant i el camí empedrat continua com abans, quan els padrins hi pujaven a peu o amb matxos a l’estiu per portar aliments i material necessari, ja que les famílies acostumaven a passar-hi els mesos de més calor. Un trajecte que a peu i en marxa normal es fa en 45 minuts. Els cortalans recorden que era un camí habitual per anar a la Cerdanya, passant per Montmalús, així com que la possibilitat de construir unes pistes a Perafita-Claror tenia molts opositors i que un bon accés hauria facilitat arribar a Grau Roig, concretament a Pessons. També rememoren que el valor de la zona és “gràcies a la mà de l’home”, no pel seu valor natural. Al Madriu es feien tales “monumentals” d’arbres que necessitaven les carboneres, i es van fer parets amb terrassa i pedra seca per cultivar cols i patates. Hi havia una farga, i aquests elements van donar “la fisonomia que tant es valora ara”.