El dèficit del 2020 enfila les pèrdues de Naturlandia a 20 milions d'euros

El consell d’administració presentarà a la junta general d’accionistes un pla de reestructuració financera per convertir el deute amb el comú en accions

El dèficit del 2020 enfila les pèrdues de Naturlandia a 20 milions d'eurosFernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les pèrdues de Naturlandia en l’exercici del 2020 van situar-se en 2.186.729 euros, més d’un milió per sobre de la xifra registrada l’any anterior, en què l’ecoparc lauredià va tancar amb un dèficit d’1.180.053 euros. En total, des que es va inaugurar el 2007 fins al 2020, Naturlandia ha acumulat gairebé 20 milions en pèrdues. Concretament, 19.647.707 euros, segons el balanç de situació corresponent a l’exercici de l’any passat de la societat explotadora del parc, Camp­rabassa, al qual el Diari ha tingut accés. En resum, les dades mostren que el parc té un forat econòmic cada vegada més gran.

Arran dels mals resultats econòmics acumulats al llarg de 14 anys de funcionament, l’empresa supera, segons el balanç de l’exercici del 2020, la xifra de 17 milions d’euros (la xifra exacta és 17.322.938 euros) en deute a curt i a llarg termini amb el comú de Sant Julià de Lòria i les entitats financeres. El deute amb el comú lauredià puja a 9.496.997 euros, mentre que les obligacions contretes amb els bancs s’enfila a 7.825.941 euros. Pel que fa al deute amb proveïdors, també va créixer en l’exercici del 2020 respecte de l’any anterior: va passar de 779.191 a 958.779 euros.

FINANCES

Per afrontar la conjuntura econòmica límit que viu Naturlandia i donar-li una mica d’aire, el consell d’administració de l’empresa explotadora del parc presentarà en la propera junta d’accionistes, prevista per a aquest mes de juny, un pla de reestructuració financera. Fonts coneixedores de la situació que viu l’empresa van explicar ahir que aquest pla presenta dues solucions complementàries.

La primera consisteix a convertir el deute que Camprabassa té contret amb el comú de Sant Julià de Lòria en accions de l’empresa. Si la junta d’accionistes aprova el pla, aquest nou capital social seria propietat de la corporació laurediana i, per consegüent, li donaria dret a cobrar dividends si Naturlandia obtingués beneficis en el futur i decidís repartir-los mitjançant dividends als accionistes.

Perquè aquesta solució permetés eixugar el deute sense fer més gran l’esvoranc entre patrimoni net i el capital social caldria, però, que el parc tornés als números verds. Actualment el patrimoni net de Camprabassa (2.747.938 euros) representa el 12,37% del capital social (22.212.190 euros).

Per sota del 50% es considera que una empresa es troba en causa de dissolució. És a dir, que hi ha dubtes significatius que la societat podrà continuar la seva activitat normal en el futur. Camprabassa arrossega aquesta situació des del 2015, segons van revelar fonts properes al l’empresa.

La segona solució prevista en el pla de reestructuració financera que l’empresa presentarà al juny consisteix a renegociar amb les entitats financeres els préstecs i altres obligacions que hi hagi contret.

Al llarg de l’any passat Naturlandia s’ha hagut d’enfrontar al procés de reestructuració del projecte i a la delicada situació financera que arrossega pràcticament des de la seva creació en unes condicions difícils per l’impacte econòmic de la pandèmia de Covid-19. Segons les dades de l’ecoparc lauredià, la caiguda de visitants va ser d’un 35% durant la temporada d’estiu passada.

EL NOU PLA DIRECTOR DEL PARC, PENDENT DE SER APROVAT AL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ

El juny de l’any passat Xabier Ajona va prendre el relleu d’Enric Ordóñez al capdavant de Naturlandia amb l’objectiu de presentar un pla director que permeti redimensionar el projecte de Camprabassa i donar-li una nova imatge que potenciï els conceptes de natura i esport. Tot i que el pla no s’ha presentat perquè encara no té l’aval del consell d’administració, sí que se sap que un dels punts més destacats del nou rumb que Ajona ha volgut donar a Naturlandia és el trasllat dels animals herbívors (muflons, isards, cérvols japonesos, daines i cérvols ibèrics) i dels depredadors (ossos, llops i linxs) fora d’Andorra. El lloc de destinació d’aquests exemplars va fer-se públic al maig, però la data de sortida dels animals encara no s’ha anunciat, ja que està pendent de tràmits burocràtics. El projecte que lidera Ajona també té l’objectiu de reactivar la secció d’atraccions del parc. El 3 de juliol es tornarà a l’obertura diària per entrar de ple a la temporada d’estiu, per a la qual Naturlandia preveu més activitats i novetats que és previst que anunciï properament.

tracking