Capesa es planteja encarir l'aigua per frenar abusos

Capesa es planteja apujar les tarifes per als trams de consum més alts. Tot i que la subministradora d’aigua potable a la parròquia d’Escaldes-Engordany no preveu sotmetre a votació aquests canvis tarifaris en la propera assemblea general d’accionistes, que tindrà lloc el proper dilluns 28 de juny, la proposta “s’ha posat sobre la taula”, segons va revelar aquesta setmana al Diari el director de l’empresa, Eduard López Mirmi. De moment, però, no hi haurà canvis, ja que Capesa ha decidit de mantenir els preus per a l’exercici de l’any que ve “en solidaritat amb els usuaris” arran de la situació de pandèmia.

Aquest increment, que López Mirmi recorda que és “una iniciativa que encara està molt verda”, té dos objectius. El primer, d’un caire més general, és penalitzar els usuaris de la parròquia que facin un consum d’aquest recurs que, com a mínim, “dupliqui” la “quantitat recomanada” per satisfer les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene “sense problemes” que els experts, apunta Mirmi, calculen en 200 litres per persona i dia. El canvi només afectaria, per tant, els usuaris que consumissin 400 o més litres per persona i dia.

El segon objectiu és més concret. Es tracta de crear incentius, mitjançant l’apujada de preus per als trams més alts, per corregir una mala pràctica que està “portant al límit de capacitat” una de les dues canonades que porten aigua potable fins a les urbanitzacions dels Vilars i Can Diumenge. El problema, segons el director de l’empresa d’aigües, és que hi ha veïns que utilitzen l’aigua potable que els subministra Capesa per regar “camps i jardins de xalets”, una pràctica que la representant del comú a l’empresa i consellera de Medi Ambient Cèlia Vendrell qualifica “d’inadmissible”. Mirmi, per la seva part, recorda que segons el Reglament de construcció vigent tots els edificis han de disposar d’un sistema per reaprofitar les aigües pluvials i que, en conseqüència, cal que els usuaris utilitzin aquesta aigua, i no la potable, per regar els seus jardins.

LÍMITS

Vendrell afirma que la manera més efectiva per evitar que els particulars facin un consum excessiu d’aigua potable a la parròquia és la pujada dels preus per trams. Tot i que les tarifes actuals ja funcionen d’aquesta manera, Vendrell assegura que aquest sistema “no penalitza com cal el consum excessiu”.

La representant del comú a l’empresa d’aigües defensa, a més, que cal fer un cens per saber amb exactitud “quanta gent viu a cada casa”. Això, sosté Vendrell, permetria a Capesa d’assignar per a cada immoble la quantitat màxima per sobre de la qual s’aplicarien les penalitzacions tarifàries.

UN ESTUDI PER CONÈIXER L'ESTAT DE LA CONCA DEL MADRIU

La representant del comú a Capesa i consellera de Medi Ambient, Cèlia Vendrell, alerta que l’empresa d’aigües no disposa de dades actualitzades diàriament sobre l’estat de la conca del Madriu. “Capesa”, argumenta, “coneix molt bé les característiques de l’aigua al punt de captació, però ara com ara no disposa dels recursos necessaris per saber si el cabal del riu augmenta o disminueix”. Vendrell assegura que, sense aquestes dades, no pot afirmar-se amb seguretat que Capesa podrà garantir el subministrament d’aigua potable en el futur només amb el punt de captació del Madriu. “Pot ser que el cabal s’hagi estat reduint progressivament durant dècades i no ens n’haguem adonat”, afirma. Amb l’objectiu que Capesa tingui a l’abast totes aquestes dades, l’empresa escaldenca encarregarà properament un estudi a un equip d’experts en hidrogeologia que, entre altres coses, apunta Vendrell, muntarà una “instal·lació permanent” a la vall del Madriu que proveirà Capesa de “mesuraments diaris” sobre l’estat del riu. A part de l’evolució del cabal, l’estudi també farà possible de conèixer l’evolució de les precipitacions i dels paràmetres de qualitat de l’aigua, com ara la terbolesa –partícules en suspensió que conté el líquid–, la conductivitat elèctrica i el grau d’acidesa o alcalinitat. Les dades recollides gràcies a aquest estudi no només permetran fer un seguiment del cabal del riu i la qualitat de l’aigua, sinó també preveure amb més exactitud els riscos per al subministrament derivats d’accidents geològics, com ara esllavissades.