Els cortalans del Madriu podran edificar noves bordes

Els cortalans podran construir bordes noves per a allotjament turístic a la vall del Madriu-Perafita Claror. Tot i que l’ordinació reguladora de la vall, a la qual el Diari ha tingut accés abans de la seva publicació al BOPA, prohibeix de manera general “la construcció de nous edificis així com de nous campaments de caçadors”, l'article 10.3 del text inclou una excepció per als propietaris de cortals. Concretament, els permet edificar “bordes noves destinades a l'allotjament turístic de tipus rural”.

Ara bé, si un cortalà decideix alçar una construcció d’aquest tipus en terrenys de la seva propietat, no ho podrà fer de qualsevol manera, ja que haurà de ser “totalment” compatible “amb l’entorn” i adequada “a l’arquitectura tradicional de les bordes”. L’article 10.3 de l’ordinació també estableix que les bordes de nova construcció hauran de disposar “de les autoritzacions administratives corresponents”.

De fet, segons l’article 10.4 del text regulador, les sol·licituds de llicències per edificar a la zona s’hauran de dipositar “al comú que correspongui, que les trametrà a la Comissió de Gestió” de la vall del Madriu-Perafita-Claror–formada pels cònsols de les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany– “i al ministeri titular de Cultura per al seu informe previ vinculant”. L’article 10.4 també recorda que “tota nova construcció ha de presentar el menor impacte possible sobre el medi natural i cultural, i ser totalment compatible amb l’entorn”, i estableix el requisit per als promotors de les obres de presentar “un estudi previ d’impacte ambiental”.

ALTRES EXCEPCIONS

A part de permetre als cortalans d’edificar bordes per a allotjament turístic, l’ordinació reguladora també exclou els comuns i el Govern de la prohibició general d’alçar noves construccions a la vall. En particular, l’article 10.2 els permet de construir “refugis” i “centres d’interpretació” sempre que tinguin un objectiu “turístic i/o pedagògic”. Tot i això, qualsevol iniciativa d’aquesta mena, tant per part dels comuns com del Govern, “requerirà sempre l’acord de la Comissió de Gestió”, és a dir, de les quatre parròquies que són propietàries de la vall.

Per la seva part, la cònsol major d’Esclades-Engordany, Rosa Gili, va assegurar en declaracions al Diari que a la parròquia escaldenca “no hi ha la voluntat de fer cap allotjament turístic” a la vall. “Ni per part comunal, evidentment, ni per part de propietaris privats”, va afegir.

La cònsol major va afirmar que, pel que fa a la construcció, l’ordinació reguladora de la vall del Madriu-Perafita-Claror “és una ordinació genèrica que no baixa als detalls” i que, per aquesta raó, “remet als plans d’ordenació i urbanisme de cada parròquia” que participa en la Comissió de Gestió. Gili va remarcar que el Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Escaldes-Engordany (POUPEE) “està bastant lligat” en relació amb la construcció d’allotjament turístic en aquesta zona. Cal recordar que el 80% del territori d’Escaldes-Engordany forma part de la vall del Madriu-Perafita-Claror i que les propietats dels cortalans estan circumscrites a la parròquia escaldenca.

EL CALENDARI

L’ordinació que haurà de regular la gestió de la vall, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 2004, va presentar-se el passat 18 de maig, en una roda de premsa en què van participar el cònsol menor d’Encamp, Jean-Michel Rascagneres, el cònsol menor d’Andorra la Vella, David Astrié, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, i la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili. El text es publicarà al BOPA un cop s’hagi aprovat en consell de comú a les quatre parròquies que formen part de la Comissió de Gestió. De moment hi han donat el vistiplau els consellers d’Encamp i d’Andorra la Vella.

MÉS DETALLS

-Aigües

El comú o l’empresa concessionària de la distribució de les aigües podrà, en el territori de la seva competència, abastir d’aigua “els refugis, àrees de pícnic, bordes existents o de nova construcció i altres equipaments de dimensions reduïdes”, segons l’article 17.3 de l’ordinació. Els responsables d’oferir el servei n’hauran de minimitzar “l’impacte mediambiental negatiu”.

-Rehabilitació

La rehabilitació d’edificis i altres estructures ubicats a la vall haurà de seguir els criteris fixats pel ministeri de Cultura i aprovats per la Comissió de Gestió.

-Venda de productes

Els cortalans podran, en les terres de la seva propietat, desenvolupar activitats agropecuàries tradicionals i comercialitzar-ne el producte resultant. Per poder fer-ho, hauran de disposar d’una autorització del comú.

-Sancions

Construir un edifici a la vall fora dels supòsits i excepcions previstos en l’ordinació constituirà una infracció molt greu, castigada amb una multa d’entre 3.000 i 12.000 euros en funció de la gravetat dels danys produïts a la vall.

-Accés

L’ordinació prohibeix “amb caràcter general” l’accés i la circulació a la vall de vehicles rodats.